Aquesta expressió, tan coneguda a la nostra història, té un sentit doble. L'un té l'origen en l'acusació que hom feia al llarg dels anys trenta en contra dels partits comunistes i sindicats de tot el món de rebre diners directament de Moscou per ordre de Stalin, amb l'objectiu de finançar les seves activitats i per frenar les crítiques trotskistes de manca de compromís cap a la Revolució mundial.

Ajuda en armament
L'altre cal situar-lo en l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. El difícil equilibri del Front Popular francès i la política de no intervenció del govern anglès va deixar la República sense poder-se armar lliurement. A l'ajut feixista italià i alemany que rebien els militars sublevats espanyols, l'URSS hi respongué amb una intervenció cada cop més activa: des de l'establiment de relacions diplomàtiques fins a l'impuls per a l'organització de les Brigades Internacionals. 

Finalment, per fer front a la compra d'armament i queviures es van traslladar 510 tones d'or procedents de la cambra cuirassada del Banc d'Espanya a bord de quatre vaixells soviètics fins a Moscou, l'octubre del 1936. Hi ha hagut grans controvèrsies sobre la raó del traspàs d'aquests fons que anaren a Moscou, des del perill militar per l'avanç franquista cap a Madrid fins al perill revolucionari anarquista. L'or, però, no va ser suficient per pagar tota l'ajuda soviètica, tant en armament com en queviures, que va rebre el govern de la República.