Doncs tot o res, segons el que el lector desitgi. L'autor provençal d'ascendència jueva Miquèl de Nòstra Dama (1503-1566) va viure a cavall del Renaixement i de les cruels guerres de religió de França. Amb coneixements farmacèutics i mèdics, i alguns rudiments d'astrologia, Nostradamus va optar per un altre gènere: la literatura profètica, que aleshores gaudia ja d'alguns precedents impresos.

Nostradamus recorre sovint als textos bíblics i també als historiadors grecs i romans. Les seves més de sis mil màximes, publicades als Almanacs des del 1550, i les prop de mil estrofes que conformen Les Profecies (1555) contenen de tot: invasions d'Europa per pobles forans, morts de reis, assassinats, guerres i tota mena de desastres naturals. La redacció, en un francès arcaïtzant, és deliberadament complicada, i són freqüents els jocs de paraules i l'ús de mots d'altres llengües. Cap de les sentències va acompanyada d'una cronologia precisa.

Tot plegat converteix la lectura en un exercici d'enigmística que admet respostes molt diverses. Les profecies de Nostradamus van ser un autèntic best-seller en la França convulsa del seu temps i han acompanyat totes les maltempsades històriques, des de la guerra dels Segadors (com anuncià el notari de Ceret Francesc Vilar) fins a l'atemptat de les torres bessones —per ara.