Fins a quin punt Felip V va fer servir València de conillet d’Índies?
Al País Valencià no hi hagué decret de Nova Planta sinó, ras i curt, un decret d’abolició dels Furs. La victòria borbònica al regne de València no va anar seguida de la implantació d’un nou model meditat i coherent, sinó d’una suspensió 'manu militari' del marc institucional vigent. El buit legal generat amb el decret d’abolició dels Furs del 29 de juny del 1707 es va omplir, en un primer moment, mitjançant la militarització de la major part de les institucions valencianes i, al mateix temps, intentant implantar-hi una organització política anàloga a la castellana.

Amb el nou règim, les elits valencianes van canviar del tot?
L’esclat de la guerra va generar una notable mobilització de les classes populars que va atemorir bona part de les elits polítiques i econòmiques. En acabar la guerra, la noblesa valenciana es va beneficiar del relat oficial d’allò que havia ocorregut, ja que es va poder presentar davant els borbònics com a víctima d’una autèntica revolta antisenyorial. Això va permetre, doncs, que una part important de l’aristocràcia valenciana pogués recuperar la seva preeminència social i econòmica a partir del 1707, fins al punt que aquesta va ser premiada amb un increment de la seva presència en els nous 'ayuntamientos'.

Quin perjudici econòmic va suposar per al regne de València l’aplicació de la Nova Planta i el cadastre?
Per als sectors productius valencians, especialment els productors agrícoles i els fabricants de seda en brut, tant el nou marc fiscal com la supressió de les taxes duaneres entre Castella i el País Valencià van resultar considerablement beneficioses: les comarques valencianes, tradicionalment deficitàries en cereals i carn, van tenir garantit l’abastiment d’aquests queviures i, a canvi, els productors van convertir les ciutats castellanes en els seus principals mercats exteriors.

Això vol dir que la implantació de la casa de Borbó va ser beneficiosa per a l’economia valenciana?
En absolut. En primer lloc, perquè l’arribada de Felip V al tron només va ser possible després d’una llarga guerra civil que va tenir conseqüències nefastes sobre l’economia exportadora; de fet, València va deixar de participar en els mercats europeus per convertir-se en ostatge del mercat castellà.

L’obertura del mercat castellà també deuria ser vista com una oportunitat de negoci.
Evidentment, però va ser en detriment dels tradicionals mercats anglès, holandès o italià. Per altra banda, també cal recordar que el nou model tributari va suposar la desaparició definitiva de l’autonomia fiscal del Regne de València, la qual cosa va impedir que els valencians poguessin desplegar una política econòmica pròpia.