Preguntes i respostes

Què va significar per als polonesos la invasió alemanya?

A més de destruir el patrimoni cultural, es calcula que els nazis van exterminar el 20% de la població polonesa, a més d’endegar una brutal campanya repressiva contra comunistes, jueus i gitanos

1 de setembre de 2019
Les forces armades alemanyes creuen la frontera polonesa el 1939
Les forces armades alemanyes creuen la frontera polonesa el 1939 Wikimedia Commons

La invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi, denominada 'Cas Blanc', s'inicià l'1 de setembre del 1939. Va suposar el desplegament de cinc exèrcits alemanys amb 54 divisions, a més de 2.085 avions de la Luftwaffe, i va permetre que, en només un mes, els nazis prenguessin el control de la meitat occidental del país. La part oriental era per a Rússia, d’acord amb el pacte que tots dos països havien signat el 1939, l’acord Molotov-Ribbentrop. Així, el 17 de setembre l’URSS va creuar la frontera. Els polonesos, atacats per dues bandes, no van poder impedir que els soviètics guanyessin terreny. Imparables, en només una setmana, els russos ja havien arribat a les línies delimitades pel pacte Germanosoviètic. 

Les conseqüències de la doble invasió
A més de destruir el patrimoni cultural, es calcula que els nazis van exterminar el 20% de la població polonesa, a més d’endegar una brutal campanya repressiva contra comunistes, jueus i gitanos. Als polonesos del cantó soviètic les coses no els van anar gaire millor. Si els dos primers anys de guerra els nazis havien mort 120.000 polonesos, els soviètics n’havien matat més de 400.000. L’abast de la crueltat de l’Exèrcit Roig es fa palès en la massacre del bosc de Katyn, duta a terme entre el 3 i el 19 d’abril del 1940. Malauradament, no va ser l’única. La descoberta de les fosses comunes el 1943 va provocar la ruptura total de les relacions entre el govern de Polònia (exiliat a Londres) i l’URSS, i va evidenciar les matances perpetrades no solament a Katyn, sinó també en nombrosos camps de presoners de guerra.

Subscriu-t'hi

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 210 del SÀPIENS (setembre 2019)

El 1714 des de Versalles i Madrid

Publiquem la correspondència inèdita entre Lluís XIV i Felip V

1 any de SÀPIENS  i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto