A les 23.47 h del dia 25 de juliol del 1978 naixia al Regne Unit, i en perfecte estat de salut, Louise Joy Brown, la primera 'nena proveta' del món. L’èxit d'aquest nou sistema de reproducció anomenat 'in vitro' (en vidre), dut a terme pel ginecòleg Patrick Steptoe i el seu equip de l’Hospital General d’Oldman, i el fisiòleg Robert Edwards, de la Universitat de Cambridge, va donar la volta al món i de seguida s’endegà un debat sobre l’impacte que podia tenir en el futur una tècnica que a molts els va recordar les previsions d’'Un món feliç', d’Aldous Huxley. Vint anys després, centenars de milers de nens van ser fecundats amb aquest sistema a tot el món.

Debat ètic i legislació

El cas de la Louise va tenir especial incidència en el camp de la legislació, ja que la presència de donants d’òvuls i esperma va obligar a anar adaptant articles del dret de família i aspectes que feien referència a l’estatus dels embrions. El 7 de setembre del 1979, el programa televisiu 'The Phil Donahue Show' va exhibir Louise Brown, a punt de fer 14 mesos, acompanyada del Dr. Pierre Soupart, que, tot i que no va participar en la fecundació de Brown, va ser el primer científic nord-americà que va fertilitzar òvuls humans fora del cos. En aquesta entrevista, el doctor va pronosticar que “quan la Louise tingui quinze anys, hi haurà tants nens com ella que deixarà de ser un fet remarcable”. El metge la va encertar a mitges, ja que si bé la fecundació 'in vitro' no és un tractament gens rar, tampoc no és tan massiu com preveia. 

Pel que fa al debat ètic, tampoc no ha deixat d’evolucionar, sobretot pel que fa a la manipulació genètica. Actualment ja va des de la tria del sexe fins a la clonació per raons terapèutiques. Pel que fa a Louise Brown, l'any 2006 va ser mare del seu primer fill, concebut de manera natural.