La colonització de l'Amèrica del Nord va enfrontar sobretot holandesos, anglesos i francesos. Parlem d'una enorme regió, d'alguns milions de quilòmetres quadrats, delimitada per la badia de Hudson, al nord, la regió dels Grans Llacs i la Costa Est. Una àrea escassament poblada per comunitats seminòmades. L'arribada dels colons europeus els va trastocar la vida. Els colonitzadors hi van introduir les armes de foc, el cavall o l'alcohol. Però a diferència de les regions històricament habitades per grans civilitzacions, l'Amèrica del Nord no els oferia plata i or, sinó tot just pells i fustes.

A la conflictivitat històrica entre la nació mohawk (a la qual pertanyien els iroquesos) i la confederació formada per algonquins, hurons i inus, s'hi superposaren els interessos colonials. El conflicte esclatà el 1610. Els iroquesos, amb el suport holandès i després anglès, intentaren apoderar-se del control de les pells, que fins aleshores havia estat monopolitzat pels francesos i els seus aliats. Les guerres es van prolongar durant tot el segle XVII. Si fem cas dels mapes d'història europeus, els successius tractats internacionals van modificar el domini d'enormes territoris. Des de més a prop, però, el més significatiu va ser el desastre ecològic provocat per la introducció de l'arma de foc i el desplaçament massiu de pobles cap a l'oest.