Al llarg de la història també hi ha hagut dones pirates. Una d'elles va ser Jeanne de Clisson, que es va fer corsària per venjar la mort del seu marit. Gaudia d’una vida confortable, pròpia d’una aristòcrata francesa del segle XIV. Casada amb un comte bretó i mare de dos nens, la seva vida transcorria plàcidament fins que el monarca francès Felip VI acusà el seu marit d’alta traïció i el decapità.

Motivada per la venjança
Clisson no podia esperar que els seus dos fills es fessin homes per consumar la venjança. Així, doncs, es va adreçar al monarca anglès, Eduard III. Aquest, desitjós de donar un cop de mà a tothom qui tingués com a propòsit fer mal al rei franc (França i Anglaterra estaven en plena guerra dels Cent Anys), li donà tres vaixells i tres patents de corsari. Aviat es guanyà el sobrenom de la 'Lleona Sanguinària’ (el lleó era l’escut de la casa Clisson) i es convertí en el malson de l’home que havia ordenat matar el seu marit.

Al peu de la batalla
Els seus abordatges eren llegendaris, els testimonis explicaven que els cascs de les seves naus eren negres; les veles, color de sang, i que la vídua no tenia pietat. El cert és que Felip VI es va afartar de les aventures de Clisson; va declarar la dama proscrita, i va ordenar-ne la cerca. La batalla entre els militars francesos i corsaris va durar hores, fins que els últims, esgotats, es van rendir. Clisson es va poder escapar amb una petita embarcació amb els seus dos fills. Durant sis dies va navegar a la deriva, sense aigua ni aliments. El nen més petit moriria en aquesta odissea; el més gran, amb els anys, acabaria convertint-se en aliat dels botxins del seu pare. Fou la seva última aventura, ja que va decidir retirar-se.