Els hugonots eren els calvinistes francesos, seguidors de la Reforma del seu compatriota exiliat a Ginebra Jean Chauvin (Joan Calví, 1509 - 1564). Calví defensava una doctrina basada en la predestinació, una església sense jerarquies i el control social de les comunitats per part dels fidels. Tot plegat va fer del calvinisme el punt d'arrencada del puritanisme, que defensava un estricte rigor moral.

Els calvinistes van fer de Ginebra una nova Jerusalem i van estendre's arreu d'Europa, en especial als Països Baixos i a Escòcia. També van aconseguir una gran influència a França, on el 1562 havien assolit els dos milions de fidels. Tanmateix, la seva presència era desigual. Eren més nombrosos al centre i al sud del Regne, i també en algunes ciutats. La matança d'hugonots començada a París la nit de Sant Bartomeu, el 24 d'agost de 1572, es va estendre per tota França en els mesos següents i va iniciar les guerres de religió de França, que van assolir episodis d'una particular crueltat. Les anomenades guerres de la religió van ser vuit conflictes que durant la segona meitat del segle XVI van enfrontar catòlics i hugonots.

L'edicte de Nantes (1598) va posar momentàniament fi al conflicte. França es definia com a catòlica, però es permetia el culte calvinista en un gran nombre de regions. Quan el monarca Lluís XIV va revocar aquell edicte el 1685, molts calvinistes es van exiliar a Anglaterra, on van contribuir al triomf de la Revolució Gloriosa del 1689. D'altres van iniciar la guerra dels camisards en el context de la guerra de Successió hispànica.