Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Qui és considerat el pare del català modern?

Pompeu Fabra, lingüista autodidacte, va unificar la llengua sota un criteri ortogràfic, lèxic i gramatical únic

Retrat de Pompeu Fabra
Retrat de Pompeu Fabra Wikimedia Commons

Immediatament després d'escriure "Queridos sobrinos", va canviar l'encapçalament de la carta que escrivia als seus nebots per "Benvolguts nebots". Així es revelava la consciència i la vocació filològica d'un jove Pompeu Fabra que, amb tan sols 14 anys, va descobrir que el català no estava unificat sota un criteri ortogràfic, lèxic i gramatical únic. El 1893 començava l'aventura que el convertiria en l'ordenador de la llengua catalana moderna. 

Lingüista autodidacte
És curiós, però, que el creador del 'Diccionari general de la llengua catalana' fos, en realitat, enginyer industrial. I és que Pompeu Fabra va ser un lingüista autodidacte que durant molts anys va compaginar la carrera tecnològica amb la seva veritable vocació, la filologia. Aquesta vocació el portaria a estudiar apassionadament la llengua catalana, amb l’objectiu de normalitzar-la i sistematitzar-la.

El prestigi intel·lectual que va adquirir amb els seus primers treballs –una campanya per dur a terme una reforma ortogràfica amb 'L'Avenç' el 1891 i la participació en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906– van portar Fabra a dirigir un projecte de normativització lingüística impulsat per Enric Prat de la Riba. Al capdavant de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) –fundada per ell mateix– publicaria obres cabdals com les 'Normes ortogràfiques' (1913), el 'Diccionari ortogràfic' (1917) i la 'Gramàtica catalana' (1918). Aquestes normes dotarien de regulació el català escrit, equiparant-lo a la resta de llengües europees.

Un sol català
Des dels seus inicis, la Mancomunitat va assumir oficialment la normativa de Pompeu Fabra i totes les institucions que va crear van utilitzar el seu català com a llengua vehicular.

Gràcies a aquests esforços, i després de la interrupció de la dictadura de Primo de Rivera, la normativització lingüística va veure els seus fruits quan l’Estatut d’Autonomia del 1932 va reconèixer el català com a llengua cooficial i tot Catalunya va adoptar la normativa fabriana. Aquell mateix any, Fabra publicava la seva obra més rellevant, el 'Diccionari general de la llengua catalana', precursora de l’actual diccionari oficial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 224 (novembre 2020)

Judici a Martín Villa

Repassem la trajectòria del polèmic governador civil de Barcelona, des dels càrrecs polítics fins als consells d'administració

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto