OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Qui és considerat el pare del català modern?

Pompeu Fabra, lingüista autodidacte, va unificar la llengua sota un criteri ortogràfic, lèxic i gramatical únic

Retrat de Pompeu Fabra
Retrat de Pompeu Fabra Wikimedia Commons

Immediatament després d'escriure "Queridos sobrinos", va canviar l'encapçalament de la carta que escrivia als seus nebots per "Benvolguts nebots". Així es revelava la consciència i la vocació filològica d'un jove Pompeu Fabra que, amb tan sols 14 anys, va descobrir que el català no estava unificat sota un criteri ortogràfic, lèxic i gramatical únic. El 1893 començava l'aventura que el convertiria en l'ordenador de la llengua catalana moderna. 

Lingüista autodidacte
És curiós, però, que el creador del 'Diccionari general de la llengua catalana' fos, en realitat, enginyer industrial. I és que Pompeu Fabra va ser un lingüista autodidacte que durant molts anys va compaginar la carrera tecnològica amb la seva veritable vocació, la filologia. Aquesta vocació el portaria a estudiar apassionadament la llengua catalana, amb l’objectiu de normalitzar-la i sistematitzar-la.

El prestigi intel·lectual que va adquirir amb els seus primers treballs –una campanya per dur a terme una reforma ortogràfica amb 'L'Avenç' el 1891 i la participació en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906– van portar Fabra a dirigir un projecte de normativització lingüística impulsat per Enric Prat de la Riba. Al capdavant de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) –fundada per ell mateix– publicaria obres cabdals com les 'Normes ortogràfiques' (1913), el 'Diccionari ortogràfic' (1917) i la 'Gramàtica catalana' (1918). Aquestes normes dotarien de regulació el català escrit, equiparant-lo a la resta de llengües europees.

Un sol català
Des dels seus inicis, la Mancomunitat va assumir oficialment la normativa de Pompeu Fabra i totes les institucions que va crear van utilitzar el seu català com a llengua vehicular.

Gràcies a aquests esforços, i després de la interrupció de la dictadura de Primo de Rivera, la normativització lingüística va veure els seus fruits quan l’Estatut d’Autonomia del 1932 va reconèixer el català com a llengua cooficial i tot Catalunya va adoptar la normativa fabriana. Aquell mateix any, Fabra publicava la seva obra més rellevant, el 'Diccionari general de la llengua catalana', precursora de l’actual diccionari oficial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Subscriu-t'hi

Portada del número 243 de SÀPIENS (juny 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 243 de SÀPIENS (juny 2022)

La conquesta catalana de Sardenya

Revivim el conflicte que es coneix com 'el Vietnam català'

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto