El diplomàtic i empresari francès Ferdinand de Lesseps (1805-1894), famós per haver estat l’impulsor de la construcció del canal de Suez, va representar el seu país durant gairebé un quart de segle com a cònsol en diverses poblacions: Lisboa, Alexandria, Rotterdam, Màlaga... El 1841, Lesseps va arribar a Barcelona com a cònsol francès. Venia de deu anys d’estada a Egipte. Allí havia somiat en la possibilitat d’excavar un canal que permetés la navegació entre la Mediterrània i la mar Roja. Aquest era un somni de feia milers d’anys, però Lesseps pensava que amb ajut de les màquines de vapor seria possible. A Barcelona, hi va estar sis anys (1842-1848), vivint a la Barceloneta, a tocar de l’església de Sant Miquel, el primer dels quals va ser força convuls.

Bombes sobre Barcelona
Al novembre, la ciutat es va revoltar contra la política fiscal del general Baldomero Espartero, que va ordenar bombardejar-la des del castell de Montjuïc. Més d’un miler de projectils van destruir 472 cases. El cònsol Lesseps, que va organitzar tot el necessari per protegir els seus compatriotes residents a Barcelona, aviat es va adonar de la magnitud del desastre i va plantar-se davant els responsables d’aquell càstig per demanar-los humanitat. Fins i tot va negociar amb el general Van Halen que la ciutat no hagués de pagar una multa pel fet d’haver estat bombardejada. Amb les seves gestions va aconseguir que aturessin les bombes, que alliberessin detinguts i rebaixessin les seves pretensions de multar el municipi. Després va tornar a Egipte i va aconseguir fer el canal. Sense ell, Barcelona només seria un port situat en un llac interior, i ara, en canvi, és la millor terminal marítima asiàtica d’Europa. És evident que Lesseps no té una plaça amb el seu nom a la capital catalana per haver connectat amb rapidesa dos continents.