Preguntes i respostes

Qui va aturar el bombardeig de Barcelona del general Espartero?

El 1842, Ferdinand de Lesseps era el cònsol francès a la ciutat i va demanar humanitat als responsables de l'atac

Jordi Mata
7 de desembre de 2018
Ferdinand de Lesseps
Ferdinand de Lesseps Wikimedia Commons

El diplomàtic i empresari francès Ferdinand de Lesseps (1805-1894), famós per haver estat l’impulsor de la construcció del canal de Suez, va representar el seu país durant gairebé un quart de segle com a cònsol en diverses poblacions: Lisboa, Alexandria, Rotterdam, Màlaga... El 1841, Lesseps va arribar a Barcelona com a cònsol francès. Venia de deu anys d’estada a Egipte. Allí havia somiat en la possibilitat d’excavar un canal que permetés la navegació entre la Mediterrània i la mar Roja. Aquest era un somni de feia milers d’anys, però Lesseps pensava que amb ajut de les màquines de vapor seria possible. A Barcelona, hi va estar sis anys (1842-1848), vivint a la Barceloneta, a tocar de l’església de Sant Miquel, el primer dels quals va ser força convuls.

Bombes sobre Barcelona
Al novembre, la ciutat es va revoltar contra la política fiscal del general Baldomero Espartero, que va ordenar bombardejar-la des del castell de Montjuïc. Més d’un miler de projectils van destruir 472 cases. El cònsol Lesseps, que va organitzar tot el necessari per protegir els seus compatriotes residents a Barcelona, aviat es va adonar de la magnitud del desastre i va plantar-se davant els responsables d’aquell càstig per demanar-los humanitat. Fins i tot va negociar amb el general Van Halen que la ciutat no hagués de pagar una multa pel fet d’haver estat bombardejada. Amb les seves gestions va aconseguir que aturessin les bombes, que alliberessin detinguts i rebaixessin les seves pretensions de multar el municipi. Després va tornar a Egipte i va aconseguir fer el canal. Sense ell, Barcelona només seria un port situat en un llac interior, i ara, en canvi, és la millor terminal marítima asiàtica d’Europa. És evident que Lesseps no té una plaça amb el seu nom a la capital catalana per haver connectat amb rapidesa dos continents. 

Subscriu-t'hi

Portada del número 209 del SÀPIENS

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 209 del SÀPIENS

Hans Hellermann: l'home de Hitler a Catalunya

Una investigació exclusiva de SÀPIENS

1 any de SÀPIENS i de REGAL l'Atles català de Cresques 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto