Qui va convertir el llatí en la llengua del pensament?
Marc Tul·li Ciceró va canviar la política per l'escriptura i per la traducció al llatí del corpus filosòfic grec

Marc Tul·li Ciceró va néixer el 106 aC a Arpino (Itàlia), en una família de nobles rurals. De ben jove el van enviar a Roma, on va rebre una excel·lent educació per convertir-lo en advocat i polític. Era un estudiant brillant: de seguida va fer carrera i amb 42 anys va arribar a cònsol, la màxima autoritat del govern de la República. Els seus enemics van aconseguir enviar-lo a l'exili un temps, però va retornar poc després envoltat d'honors. Malgrat que durant la guerra civil va donar suport a Pompeu, el rival perdedor, Cèsar li perdonà la vida pel seu prestigi com a intel·lectual.
Des d'aleshores fins que va morir, amb 63 anys, va abandonar la política i es va dedicar només a escriure i a traduir al llatí el corpus filosòfic grec. El seu pensament, precisament, és una reunió eclèctica de nocions de diverses escoles gregues. Hi destaquen l'escepticisme en allò relatiu a la teoria del coneixement, i l'estoïcisme pel que fa als afers morals. Autor prolífic, el vocabulari filosòfic que va encunyar en les seves obres i traduccions va convertir el llatí en la llengua del pensament fins ben entrada l'època moderna.
Comentaris