"Vostè què creu que és un artista? Un imbècil que només té ulls si és pintor, orelles si és músic o una lira en tots els pisos del cor si és poeta, o, fins i tot, si és boxejador, només té músculs? Ans al contrari, és alhora un ésser polític, constantment a l’aguait davant dels punyents, ardents o dolços esdeveniments del món […]. No, la pintura no s’ha fet per decorar les cases. És un instrument de guerra ofensiva i defensiva contra l’enemic.”

Quan Pablo Picasso va fer aquestes declaracions en relació amb el 'Guernica' a la revista 'Lettres françaises' era el març del 1945, uns mesos abans que s’acabés oficialment la Segona Guerra Mundial. Probablement ja feia temps que pensava així (acostament amb els anarquistes en la seva joventut, suport a la República Espanyola durant la Guerra Civil, contingut subversiu d’algunes pintures), però mai no ho havia expressat públicament amb tanta contundència.

Suport als republicans espanyols
No era la primera vegada que el pintor malagueny mostrava el seu suport als republicans espanyols. La seva denúncia als atacs feixistes va quedar palesa arran de l’Exposició Universal de 1937 de París i de la realització del 'Guernica', una de les icones memorials del que fou la repressió i els bombardejos franquistes sobre la població civil. De fet, el bombardeig del poble de Gernika, el 26 d'abril de 1937, va marcar un abans i un després, ja que després d'aquest brutal atac el pintor va deixar de banda la seva aparent neutralitat i va prendre el relleu de Goya per denunciar els horrors de la guerra.

Al taller parisenc dels Grands-Augustins, sota la mirada atenta de la fotògrafa surrealista Dora Maar, la seva companya d’aleshores, va fer nombrosos esbossos del crit la mort a l’interior d’un refugi basc durant un bombardeig. Sembla que Picasso volia fer donació del 'Guernica' a la República Espanyola, però l’agregat cultural de l’ambaixada, Max Aub, va preferir estendre-li un xec per valor de 150.000 francs, una quantitat desorbitada a l’època. El pagament va significar l’adquisició de l’obra per part del govern d’Azaña.
 

Ajut compromès als exiliats espanyols
Més tard, Picasso ajudà d’una manera molt compromesa els exiliats del 1939. Col·laborà i apadrinà nombroses associacions d’ajuda als exiliats, donà quadres seus, que eren subhastats i servien per recollir fons per a escoles, centres mèdics i associacions d’ajuda als refugiats espanyols. Es decantà pels que més van combatre contra els nazis i Franco, i que posseïen infraestructures sòlides a l’exili: els comunistes. Entre d’altres, fou membre d’honor del Joint Anti-Fascist Refugee Committee i de l’United Service Comitte, dels Estats Units, que ajudaven els refugiats republicans. Després del 1945, contactà amb moviments internacionals per la pau, en la lògica internacional de la política de la guerra freda.