Aquest autor clau del període d’entreguerres va néixer a Berlín el 1892, en el si d’una família jueva benestant. Ben aviat va desenvolupar un pensament summament eclèctic, i als seus assajos va fer gala d’un estil únic que barrejava filosofia i literatura. Va fer traduccions a l’alemany de Balzac, Proust i Baudelaire, i treballs erudits sobre tots ells, Goethe i Kafka. L’interessà el misticisme jueu i fou partidari d’un sionisme cultural però no polític ni nacionalista. En la seva maduresa es relacionà amb els membres de l’Escola de Frankfurt i va esdevenir un intel·lectual marxista atípic, amb una perspectiva sempre crítica.

Sobredosi de morfina a Portbou
La seva concepció paradoxal de la història es resumeix en una cita cèlebre: “No hi ha cap document de cultura que no sigui al mateix temps un document de barbàrie”. Enemic incansable del nazisme, quan Hitler va pujar al poder va haver d’exiliar-se. Fugia de nou de la França ocupada quan, el setembre del 1940, va morir a Portbou a conseqüència d’una sobredosi de morfina. Es creu que es va suïcidar per desesperació, en creure que seria atrapat.