Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Qui va dissenyar i finançar la fortificació que envolta la Seu Vella?

Després del Corpus de Sang, Catalunya i França es van aliar contra Felip IV i el cardenal Richelieu va finançar aquesta obra faraònica per fortificar Gardeny i la Seu Vella

Anna Sáez
Detall del retrat del cardenal Richelieu fet per Philippe de Champaigne
Detall del retrat del cardenal Richelieu fet per Philippe de Champaigne Wikimedia Commons

El 1707 les tropes de Felip V entren a Lleida. Una de les primeres decisions que pren el Borbó és tancar la catedral al culte i convertir el que avui coneixem com la Seu Vella en caserna militar. Fins al 1948, aquest emblemàtic monument estarà sota control militar. Però la fortificació del turó és molt anterior. Després del Corpus de Sang, la Catalunya de Pau Claris s’aliarà amb la França de Lluís XIII contra Felip IV. Armand Jean Du Plessis, més conegut com a cardenal Richelieu, és l’home que dissenya i finança la insòlita ciutadella que envolta aquesta joia de transició entre el romànic i el gòtic.

Una obra faraònica
Richelieu, amb l’aprovació dels paers de Lleida, finançarà una obra faraònica a la capital del Segre. Els enginyers francesos Saint Pol i Saint Clair reben l’ordre de fortificar Gardeny i la Seu Vella, on es fa una ciutadella de sis baluards. Les muralles ja no són verticals, com a l’edat mitjana, sinó amb els murs inclinats, perquè la maquinària de guerra s’ha sofisticat molt. Per fer aquesta fortificació cal enderrocar tot el barri de la Suda, i les pedres sortiran dels palaus nobiliaris i de la mitja de dotzena de convents que van a terra. Però malgrat tant d’esforç, el 1646, quan Richelieu ja era mort, Lleida cau.

La icona patrimonial de Lleida
La Seu Vella és un del símbols de l'arquitectura medieval europea. És l'edifici més destacat del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, que corona la ciutat de Lleida i que està integrat per la catedral, el castell del Rei (o de la Suda) i la fortificació militar que l'envolta. La catedral és considerada una obra romànica tot i que també té elements gòtics i afegits renaixentistes. En destaquen els treballs escultòrics de les portes de l'Anunciata, del portal Major i de la porta dels Fillols. Aquestes obres són considerades exemples paradigmàtics de l'Escola de Lleida, un col·lectiu d'artesans andalusins que, després de la conquesta de Lleida per part del comtat d'Urgell i el de Barcelona, van col·laborar en la decoració de construccions cristianes.

Subscriu-t'hi

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada SÀPIENS 225 (desembre 2020)

Elionor d'Aquitània, la reina més poderosa

Fem un recorregut per la biografia d'una dona que va tenir una vida de novel·la

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto