Nascut el 1809 a Boston, Edgar Allan Poe, va tenir uns primers anys de vida força obscurs. Alcohòlic i jugador, desheretat pel seu pare adoptiu, l’escriptor nord-americà reflectia la seva mala maror interior en relats gòtics i irracionals tan reeixits com 'Berenice', 'Ligeia' o 'La caiguda de la casa Usher'. Un dia, però, va entrar a treballar com a director literari en el 'Graham’s Magazine' de Philadelphia i sembla que ho va fer bé, perquè amb la seva gestió va aconseguir que els subscriptors augmentessin de 5.000 a 40.000. Va abandonar la beguda, es va casar, va llogar una casa i l’abril del 1841 va publicar 'Els crims del carrer Morgue', considerada la primera narració policíaca de la història de la literatura.

El gust pels enigmes 
Poe ens mostra un misteri d’aparença inexplicable, una altra de les seves històries extraordinàries: sembla que un dimoni ha entrat en una cambra d’hotel, ha destrossat una dona i la seva filla i s’ha esfumat. Aquesta narració, però, és completament diferent de les altres. D’entrada, comença parlant del gran plaer que proporciona resoldre enigmes, jeroglífics i altres jocs d’enginy. Diu que, per a la persona intel·ligent, desentrellar misteris és tan gratificant com per a l’atleta l’exercici físic, i a continuació aplica el gran principi filosòfic del positivisme de Stuart Mill o Herbert Spencer, que en aquell moment guiava grans científics com Charles Darwin: “Tot el que passa a la naturalesa, per inexplicable que sembli, té una explicació racional”. Així, el seu narrador deixava enrere dogmes i supersticions i es manifestava partidari del racionalisme més absolut. 

Així és com neix el primer investigador amateur, Auguste Dupin, i el mateix any, com si iniciés un moviment mundial, a França Balzac escrivia 'Une ténébreuse affaire', i a Anglaterra, Dickens i Wilkie Collins contribuïen a donar forma al gènere literari que va cristal·litzar definitivament amb la creació de Sherlock Holmes per Arthur Conan Doyle: la novel·la policíaca, que en el nostre país vam anomenar durant molts anys “de lladres i serenos”.