El tarannà viatger de Wilhelm von Humboldt (1767-1835), lingüista i polític prussià, el va dur a Montserrat a la primavera del 1800. Fascinat per la bellesa del lloc i sobretot pel fenomen eremític que s’hi desenvolupava, va copsar el massís com un paradís en què s’assolia l’harmonia entre individu i naturalesa i el va identificar amb el paisatge que el seu amic Goethe (a la imatge inferior) havia descrit en un poema de caràcter espiritual, 'Die Geheimnisse' (‘Els misteris’).

La muntanya venerada
Humboldt va publicar aquestes impressions el 1803 en un assaig, 'Montserrat bei Barcelona', i Goethe les va trobar tan encertades que aviat va escampar en els cercles intel·lectuals la imatge idíl·lica de la muntanya catalana, que va esdevenir tot un símbol per al moviment romàntic alemany. Curiosament, una de les plasmacions més cèlebres de Montserrat en l’imaginari cultural germànic és en una vaga indicació escènica de l’òpera 'Parsifal', de Wagner, en la qual s’endevina el nom de la serralada sota la denominació 'Monsalvat'. I quan pensem que tota aquesta veneració va començar amb una excursió que va fer l’erudit cap als cims catalans des de Collbató...