Tot i que l'un era fill de pagès (Lluís Companys), l'altre havia estudiat per pintor i s'havia erigit en líder anarcosindicalista (Salvador Seguí, "el Noi del Sucre") i el tercer era un advocat barceloní de família benestant (Francesc Layret), en la convulsa Barcelona de la segona dècada del segle XX, els tres personatges van coincidir a la Model quan Severiano Martínez Anido, governador civil de la capital catalana, va ordenar la detenció d'un bon nombre de sindicalistes per tallar de rel la successió d'atemptats que havia seguit a la Vaga de la Canadenca (febrer-març de 1919).

Companys surt en defensa del Noi del Sucre
Era el 20 de novembre de 1920 i Companys i Seguí, tots dos urgellencs (i de pobles veïns: el Tarròs i Tornabous! Havien jugat plegats, de nens), van coincidir a la Model, si bé la detenció del futur president de la Generalitat va produir-se quan ell, que era advocat, va presentar-se a defensar "el Noi del Sucre" sense saber que també hi havia ordre de detenció dictada en contra seva.

10 dies més tard, el polític i advocat Francesc Layret, company universitari de Companys i amic i col·laborador de Seguí, va prendre la decisió de defensar-los a tots dos i evitar que els traslladessin al castell de la Mola (Maó). No va arribar a la Model: tot just sortia de casa seva, al número 26 del carrer Balmes, quan va ser tirotejat per un pistoler a sou dels Sindicats Lliures.

Lluís Companys va sortir del presidi menorquí vint dies després, en ser escollit diputat al Congrés. Com és ben sabut va tornar a la presó, si bé al penal del Puerto de Santa María, arran dels Fets d'Octubre del 1934 i, és clar, al castell de Montjuïc l'octubre del 1940, on va ser afusellat, després de ser detingut per la Gestapo a França.

Salvador Seguí va sortir mesos després del presidi de la Mola, i va tenir una trajectòria curta, però brillant, com a organitzador de l'anarcosindicalisme. Va morir assassinat el 10 de març del 1923. El pont entre l'anarquisme i el republicanisme català va trencar-se quasi definitivament.