En la dècada del 1950, durant la guerra d’Algèria, es van cremar moltes esglésies, edificis oficials i arxius de l’Administració, i això vol dir que es van perdre molts documents referents als registres civils. El 1960, molts ciutadans es van trobar en situació irregular, sense papers.

Antonio Giménez, àlies El Chorra, nascut el 19 de febrer del 1936 i casat amb la Soledad, tots dos residents a Santa Coloma de Gramenet, van declarar que eren algerians i que no tenien papers davant del jutge d’instrucció de Bàstia (Còrsega) i davant del jutge de Marsella, i a tots dos els van donar la nacionalitat francesa.

12 milions a la tomba de l’avi
En aquell temps, la Seguretat Social francesa pagava un subsidi de dos-cents francs al mes per fill. I El Chorra i la Soledat van començar a registrar fills, fills i més fills. Batejaven nens a les parròquies de Sant Josep i Santa Mònica de Barcelona, els batejaven dues i tres vegades, nens propis i d’altres, i fins i tot nens imaginaris. Enviaven la informació a les autoritats franceses i cobraven.

Robaven els segells de les esglésies per falsificar els documents de baptisme. Dues dones analfabetes de la família reproduïen els segells oficials de parròquies i escoles per poder generar documents més de pressa. Quan se’ls van acabar els noms del santoral, els nens van començar a dir-se Manolo Escobar, la Porrina de Badajoz, el Cordobés, Fosforito.

En deu anys, van estafar a l’Administració Francesa trenta milions de francs per 2.500 fills declarats. Cada dia, al bar Las Cuatro Rejas de Santa Coloma de Gramenet, els membres d’aquella família jugaven a veure qui duia més milions a la butxaca. Qui en portava menys, pagava el beure. Tenien cinc cotxes, una torre i un pis de propietat i una torre de lloguer. La policia els va trobar joies, passaports falsos, milers de certificats de naixement i d’escolaritat, fes de vida, partides de baptisme… i dotze milions de francs dintre de la tomba de l’avi Basilio Giménez

A continuació, podeu llegir dues notícies sobre el cas d'Antonio Giménez publicades a La Vanguardia el 10 de març de 1970.