Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -16%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Preguntes i respostes

Qui va resumir el caràcter dels catalans com un equilibri entre el seny i la rauxa?

El 1954, Jaume Vicens Vives va tancar el debat sobre la manera de ser dels catalans que havia arrencat amb força amb el noucentisme

Antoni Sella (text) / Agustí Alcoberro i Josep M. Solé i Sabaté (assessorament)
Jaume Vicens Vives
Jaume Vicens Vives

La idea estesa durant les primeres dècades del segle XX era que els catalans som gent pacífica, pactista, previsora i treballadora. Tot un cúmul de virtuts que no deixava de tenir una càrrega també negativa. I així, el pacifisme es traduïa en el fet de ser una societat fluixa i tova; el pactisme era pur interès; la previsió, avarícia; el càlcul, egoisme, i el treball, una forma plebea contraposada a la noblesa i la fortalesa d’altres caràcters hispànics com el castellà o l’andalús. Però aquesta definició ideal dels catalans com a poble pacífic casava malament amb el passat nacional. Ferran Soldevila, historiador noucentista, es preguntava com un país que havia donat lloc als almogàvers —aquell exèrcit mercenari medieval que rere el crit de “desperta ferro!” fou temut per la seva salvatgia— era, ara, presidit per la imatge del bon burgès que, després de la missa dominical, passava per la pastisseria a comprar el tortell de les postres.

L'any 1954, l’historiador Jaume Vicens Vives va oferir una solució de compromís, en publicar 'Notícia de Catalunya': el caràcter dels catalans és una síntesi entre el seny i la rauxa. Sense trair la història però obeint al desig de civilitat mediterrània amb la qual creia que calia bastir el país, va resumir el caràcter dels catalans com un equilibri entre el seny i la rauxa, el seny per construir de manera ferma, segura, constant i ordenada un país, i la rauxa per defensar-lo fins a les darreres conseqüències, quan cal. D’aquesta manera, tancava un àmbit de debat sobre la manera de ser dels catalans que havia arrencat amb força amb el noucentisme. 

Subscriu-t'hi

Portada del número 235 de SÀPIENS (octubre 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 235 de SÀPIENS (octubre 2021)

Els nens de Wad-Ras

Investigació SÀPIENS: recuperem la història d’un equip d’educadors que el 1970 va transformar la vida dels menors interns al reformatori

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació Accepto