El 24 d’agost del 1833, en el número 68 d’'El Vapor', periòdic en castellà editat a Barcelona, va aparèixer un poema en català titulat 'La Pàtria', escrit pel polític i economista Bonaventura Carles Aribau, que amb el temps seria conegut amb el nom d’'Oda a la Pàtria' i que s’ha considerat el punt d’arrencada d’un moviment, la Renaixença, que va tenir la voluntat de recuperar el català com a llengua literària i de cultura. Tot i això, caldria esperar a l'any 1841 quan Joaquim Rubió i Ors, conegut pel pseudònim de 'Lo Gayter del Llobregat', va recollir en un volum els versos que havia anat publicant al 'Diari de Barcelona' i va prologar-los amb un manifest de tarannà romàntic a favor del català. Exposava que, atesa la impossibilitat de la independència política, s’havia de recuperar la identitat cultural i dignificar la llengua, i que una via per fer-ho era la poesia trobadoresca, vinculada a un passat medieval gloriós i conreada en els Jocs Florals. Era el primer discurs en defensa de la llengua catalana. 

Sense conflicte
Les propostes de Rubió, que advocaven per recuperar amb intencions literàries la llengua dels avantpassats, però, no significaven d’inici un enfrontament amb el centralisme institucionalitzat ni representaven cap amenaça de ruptura amb l’ordre establert. La restauració dels Jocs Florals, ja reclamats per Rubió i Ors en aquell primer discurs, es va produir finalment l'any 1859, sota la protecció de l’Ajuntament de Barcelona.