La crònica de la conquesta de l’aire és una de les més èpiques de la història de la humanitat. No en va, la capacitat de volar ha estat un dels somnis recurrents de generacions de visionaris. La recta final del domini de l’aeronàutica, i també el moment de màxima competitivitat, es va produir durant el primer terç del segle XX, quan desenes d’aspirants a heroi i alguns constructors amb afany de notorietat van llançar-se a la cursa de la glòria.

Prova d’aquesta fal·lera és el premi que l’empresari francès nacionalitzat americà Raymond Orteig va oferir el 1919 al primer aviador que aconseguís cobrir el trajecte entre Nova York i París sense parades. La recompensa, de 25.000 dòlars, es va quedar deserta els primers cinc anys de vigència de la juguesca. Però quan Orteig, el 1924, renovà l’oferta la tecnologia ja havia avançat prou perquè nombrosos emprenedors es veiessin amb cor d’assolir la gesta.

Deixant de banda que les inversions acumulades entre els diversos projectes van superar de molt la quantitat del premi, els intents van tenir un important cost en vides: sis homes morts en tres accidents. Un balanç al qual caldria sumar-hi 10 víctimes mortals d’un altre premi inspirat en el d’Orteig, el Dole Air Race, que oferia també 25.000 dòlars per volar de San Francisco a Hawaii, o les 21 de les 40 temptatives transoceàniques que es van produir durant la primavera i l’estiu del 1927.

El vol més mític

Hi té molt a veure l’èxit de Charles Lindbergh, un pilot civil desconegut que entre el 20 i el 21 de maig del 1927 va recórrer d’un cop més de 5.600 quilòmetres entre el camp d’aviació de Roosevelt Field, a Nova York, i l’aeròdrom de Le Bourget (París) en 33 hores i 32 minuts. El nom del seu avió passaria immediatament a la història: ‘Spirit of St. Louis’.

El secret de l’èxit de Lindbergh en la cursa per travessar l’Atlàntic fou la reducció de pes. A diferència dels seus competidors, el pilot nord-americà va apostar per un avió monomotor i va prescindir d’elements com l’aparell de ràdio o fins i tot d’un segon pilot. Va fer el viatge, doncs, en solitari, i del total de 2.380 kg de l’aeroplà, la meitat (1.705 litres) corresponien al combustible. L’aterratge a París, on l’esperaven milers de persones, va ser el preludi dels homenatges que li retrien a Europa, com el de l’aeròdrom de Croydon, Londres, enmig d’un entusiasme desbordat. Als EUA, Lindbergh va rebre la medalla al valor de Nova York i la medalla d’honor del Congrés.