A final de l’estiu del 1750, el capità espanyol Juan Manuel Bonilla apressava els operaris que carregaven el seu vaixell amarrat al port de Veracruz, a Mèxic. La seva nau, 'Nuestra Señora de Guadalupe', era imponent: tenia 28 canons, feia 31 metres de llarg i 7 d’ample i estava gairebé preparada per començar el viatge de retorn cap a Cadis. Curiosament, en el trajecte de la Península a Amèrica, hi havien viatjat una vintena de missioners franciscans, entre els quals es comptava el pare Juníper Serra i el seu biògraf, Francesc Palou. Es diu que gràcies a la presència dels religiosos es va evitar una catàstrofe. I és que abans d’arribar a Veracruz, la tripulació va haver de fer front a un huracà, però el pare Serra i els monjos es van posar a pregar a santa Bàrbara i la tempesta va amainar. “El mal temps va cessar i va començar a bufar un vent suau que en només dos dies ens va empènyer fins al port de Veracruz”, va escriure Francesc Palou en les seves memòries.

Un any més tard, en el viatge de tornada, el Nuestra Señora de Guadalupe no va tenir la mateixa sort. Després de fer parada a l’Havana, el vent va canviar bruscament de direcció i, de cop, el capità Bonilla es va trobar al centre d’un huracà. Sense control, el corrent va empènyer el vaixell fi ns a l’est del cap Cañaveral, 500 milles al nord de la ruta establerta. La tempesta no va afluixar fi ns a l’1 de setembre, quan, encara a la deriva, el vaixell va embarrancar davant la costa de Carolina del Nord.