Preguntes i respostes

Quin càstig rebien els homes xinesos que no volien portar una cua als cabells?

Aquesta norma del segle XII, imposada sota la dita "Talla't els cabells i conserva el cap o conserva els cabells i talla't el cap", va suposar la decapitació de milers de xinesos

Enric Calpena
7 de desembre de 2018
Portada de 'Le Pétit Journal' del 5 de febrer de 1911 que mostra diversos xinesos 'sacrificant' la seva trena
Portada de 'Le Pétit Journal' del 5 de febrer de 1911 que mostra diversos xinesos 'sacrificant' la seva trena

En un país tan desmesurat com és i ha estat la Xina, els esdeveniments exagerats semblen el pa de cada dia. Aquell 7 de desembre de 1911 el darrer emperador, Pu Yi, decretava que ja no calia als homes dur obligatòriament una llarga trena i la part frontal del cap mig rapada, tal com havia estat pràcticament una norma en els 250 anys anteriors.

Encara que cap al final d'aquest període dur trena s'havia convertit més en una tradició que una altra cosa, el cert és que la imposició d'aquesta mena de pentinat es va fer com una manera d'humiliar l'ètnia han, la més nombrosa del país, per part dels manxús. Aquest poble va envair la Xina a principis del segle XVII i va obtenir grans èxits militars, sobretot perquè alguns generals xinesos es van canviar de bàndol quan van veure que els manxús podien guanyar. Van ser aquests generals hans, en especial el senyor de la guerra Nurhaci, els qui van portar a l'extrem una sèrie d'imposicions que els manxús volien fer sobre la majoria dels xinesos, entre les quals hi havia la imposició de la cua.

Noves imposicions estètiques

Els qui no volien sotmetre's a la nova moda capil·lar tenien molt mala fi. La norma es va imposar sota una dita enginyosa: "Talla't els cabells i conserva el cap o conserva els cabells i talla't el cap". El resultat va ser literal, milers, potser centenars de milers d'homes -i sovint, de passada, les seves famílies- van ser decapitats per no respectar la nova moda. De fet, l'obligació de dur la cua va convertir-se en el símbol clar de submissió o no als manxús. Les campanyes militars més cruentes del període es van fer en bona mesura per imposar la perruqueria manxú, davant les poblacions que es negaven a acatar -sovint per motius religiosos- el nou estil estètic.

Els manxús se'n van sortir amb aquesta imposició i amb d'altres que, curiosament, no van ser tan impopulars, com el vestuari o la prohibició dels matrimonis mixtos entre hans i manxús. La victòria va ser tan aclaparadora que, passats molts anys, molts xinesos van veure en aquell pentinat i aquells vestits un símbol clar de la seva pàtria, un element més de la seva manera de ser.

Portada de 'Le Pétit Journal' del 5 de febrer de 1911 que mostra diversos xinesos 'sacrificant' la seva trena

Subscriu-t'hi

Portada 201

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada 201

La gran migració, com els 'Sapiens' vam colonitzar el món

T'expliquem com va arribar a Europa, Àsia, Oceania i Amèrica la nostra espècie

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto