La relació de Catalunya amb l’astronomia ha tingut alguns capítols de referència internacional, com el cas del científic, metge i matemàtic David Cardús i Pascual (1922-2003), que va acabar a la seu de la NASA a Houston. Un primer contacte amb l’exterior el va tenir quan va graduar-se com a batxiller a Montpeller, tot i que després del servei militar va ingressar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i va fer el seu internat al Clínic (1949-1950). Va continuar els seus estudis de postgrau en cardiologia a París, i va acabar rebent el títol de cardiòleg a Barcelona. A partir d’aquest moment, el seu periple ja l’allunyaria de Catalunya crònicament. Va rebre una beca a Manchester però poc després, l’any 1957, es va traslladar als Estats Units per estudiar Matemàtiques a la Universitat de Michigan.

Medicina i matemàtiques
Els seus profunds coneixements sobre rehabilitació i fisiologia, i també l’aplicació de tècniques matemàtiques a la medicina, van convertir- lo en un especialista en les condicions de vida de l’home a l’espai. Cardús va inventar una màquina centrífuga que simulava la gravetat que contrarestava els efectes de la gravetat zero al cos humà. Aquesta màquina tenia aplicacions a l’espai i també a la terra per a malalts que no podien moure’s del llit.

L’any 1970 va ser nomenat professor de rehabilitació i fisiologia de la Universitat de Baylor, a Houston. I també va ensenyar matemàtiques i estadística a la Universitat de Rice. A banda de distingir-se per la seva valuosa tasca científica, reconeguda internacionalment, Cardús es va caracteritzar per la seva activitat de promoció de Catalunya als Estats Units. El 1979 va fundar The American Institute for Catalan Studies, entitat des de la qual va publicar diversos llibres adreçats al públic dels Estats Units, i des d’on va impulsar la Federació d’Entitats Catalanes de l’Amèrica del Nord.