De tots els jocs que tenien lloc a l'amfiteatre, el combat de gladiadors era l'espectacle que més fervor despertava entre els antics romans. Es tractava d'un combat en el qual lluitaven dos oponents en igualtat de condicions. 

L'ofici de gladiador necessitava d'un llarg i acurat entrenament, tal com ara passa amb els esportistes d'elit. La seva vida estava estrictament controlada per una família, normalment benestant, i el seu marc quotidià era el 'ludus', l'escola on vivien i aprenien l'ofici sota la fèrria disciplina del 'lanista', l'empresari que els gestionava. De fet, un bon gladiador podia arribar a 'valdre' molts diners, i per aquesta raó no sempre els combats acabaven amb la mort del gladiador, tot i que, lògicament, la seva esperança de vida no solia ser gaire llarga. 

De classe social baixa, els gladiadors solien ser presoners de guerra o condemnats a mort que commutaven la seva pena. Però a vegades també hi havia homes lliures en situació precària que provaven de fer fortuna a través dels combats, ja que si un gladiador aconseguia triomfs reiterats podia arribar a convertir-se en un ídol de masses i guanyar força diners, fins al punt que hi va haver esclaus que van poder comprar la seva llibertat. Així, en època imperial hi va arribar a haver personatges il·lustres que per divertir-se feien de gladiadors, com l'emperador Còmmode. En alguns casos han arribat testimonis de dones gladiadores.

Bust de l'emperador Còmmode, amb els atributs
d'Hèrcules