OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Preguntes i respostes

Quin és el poblat ibèric més gran de Catalunya?

El jaciment del Puig de Sant Andreu d'Ullastret té també la muralla ibèrica més gran i antiga de Catalunya

El jaciment d'Ullastret
El jaciment d'Ullastret Vàngelis Villar/ Wikimedia Commons

Va ser la capital de la tribu ibèrica dels indigets i avui és un testimoni ibèric indispensable que el Govern de Catalunya va declarar bé cultural d'interès nacional l'any 2014. El conjunt arqueològic és considerat una autèntica ciutat. Està format per dos poblats ibèrics, el del Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac d’una banda, i la necròpolis del Puig de Serra de l’altra. El primer és un poblat que dominava un ampli territori del qual n’explotava els recursos econòmics —agricultura, ramaderia, mines i pedreres—, comerciava amb les comunitats indígenes properes i, a través de la veïna colònia grega d’Empúries, amb grecs i feniciopúnics.

Datat de la primeria del segle VI aC, fou fortificat ja a la segona meitat d’aquell segle amb una muralla i set torres, i a la primera meitat del segle IV aC es va ampliar fins a triplicar gairebé la superfície emmurallada. La seva organització urbana és la pròpia d’un oppidum, un poblat aturonat i fortificat que va experimentar diverses fases de reurbanització.

La més coneguda és la de l’ampliació de la muralla, moment en què es van habilitar fins a tres terrasses per implantar nous barris i construir grans cases per a famílies aristocràtiques. També se’n coneixen diverses obres públiques importants, com els temples i les cisternes, testimoni de la complexa organització social de la comunitat. Cap a la darreria del segle III aC, en el context de la segona guerra Púnica entre cartaginesos i romans, l’assentament fou abandonat. Avui el Museu d’Ullastret explica aquest jaciment i el seu context a partir de la interpretació dels materials trobats en les excavacions arqueològiques.  

Subscriu-t'hi

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada del número 249 de SÀPIENS (desembre 2022)

Nou reines

Les dones més influents de la història medieval catalana

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto