La incertesa és terreny adobat per a les supersticions. Segurament per això el món de la mar, i concretament el de la pesca, ha reunit durant segles les característiques idònies per esdevenir un àmbit ple de creences i regulacions si més no curioses. A continuació teniu un petit manual d'instruccions per si teniu l'oportunitat de salpar en una embarcació pesquera.

Abans de pujar-hi, val més que no crideu la mar ni de broma: s'esvalota. Tampoc no se us acudeixi mai pujar-hi un paraigua. A bord no parleu mai de serps o llangardaixos, ni de gats negres, és clar. Si abans de pujar al vaixell heu vist un capellà o qualsevol clergue, val més que no ho digueu, perquè tothom sap que porta mala sort trobar-te'n un abans de posar-te a la feina (i no cal que parlem de la possibilitat d'embarcar-lo!). No aneu vestits amb res que porti botons: "Sant Pere era pescador, però no duia botons". I ni tan sols anomeneu la paraula gitano, perquè tot i que segur que és fruit d'un prejudici, els patrons també ho consideren un senyal de mal averany.

Un cop hàgiu pres totes aquestes precaucions, pregunteu a la tripulació què s'ha de fer per evitar la mala sort. Segur que us donaran unes quantes indicacions més.