Preguntes i respostes

Quin és l'origen del costum oriental de menjar amb bastonets?

La disminució de recursos i l'augment de la població va portar a l'ús d'uns coberts diferents

Roger Costa
9 de juliol de 2013
Bastonets xinesos
Bastonets xinesosWikimedia Commons

Cada eina i cada utensili creat per l'home és la resposta a una operació que o bé no podem o bé ens és difícil fer directament amb el nostre cos. Les eines agrícoles, per exemple, s'assemblen molt arreu del món quan la finalitat és la mateixa. No és el cas, en canvi, del menjar entre els xinesos i els occidentals.

Es creu que fa uns 5.000 anys a la Xina els aliments es coïen en grans olles que mantenien el menjar calent durant força estona i que molt probablement ja llavors es feien servir branques per caçar-ne els aliments de l'interior. La consolidació i extensió dels dos palets, no obstant això, va arribar pels volts del 400 aC, quan, per un increment de la població aparellat a una disminució dels recursos, el menjar es va començar a tallar en trossos petits perquè es cogués més ràpidament i així poder estalviar combustible. Els talls de menjar eren prou petits per fer innecessaris del tot els ganivets a taula, i per això els bastonets van esdevenir els 'coberts' habituals. També es creu que Confuci, vegetarià, va contribuir de manera decisiva a la seva difusió en advertir a la gent que no fes servir ganivets a taula. Pels volts de l'any 500 l'ús dels bastonets es va escampar pels actuals països de Corea, el Vietnam i el Japó. En aquest darrer país al principi eren considerats objectes de luxe i només es feien servir en cerimònies religioses.

El bambú ha estat tradicionalment el material més popular per a la seva fabricació perquè als països on s'usen és barat, fàcil de trobar, fàcil de dividir, resistent a la calor, i amb gust i olor poc perceptibles. Entre l'antiga aristocràcia s'havia estès la creença que els que estaven fets de plata es tornaven negres si entraven en contacte amb menjar enverinat. No anaven desencaminats del tot: avui se sap que la plata no reacciona amb l'arsènic o el cianur, però el sulfur d'hidrogen que desprenen els ous podrits, les cebes o els alls pot fer que canviïn de color.

Hi ha moltes supersticions asiàtiques associades als bastonets. Es creu, per exemple, que si et cauen a terra tindràs mala sort durant una bona temporada. I que si te'n toca un parell que no són ben bé iguals, perdràs el tren o qualsevol mitjà de transport que estiguis a punt d'agafar.

Subscriu-t'hi

Portada Sàpiens 196

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

Portada Sàpiens 196

Mandela guerriller

Els primers anys del jove que va canviar Sud-àfrica

1 any de SÀPIENS + l'Atles Català DE REGAL per 24,90 €

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família.
Ja som més de 22.000

En donar-te d'alta acceptes la política de privacitat

Sapiens.cat utilitza 'cookies', tant pròpies com de tercers, per recopilar informació estadística i facilitar l'accés i la navegació als seus usuaris. Més informació Accepto