Quin escriptor va viure al carreró de l’Or de Praga?
Franz Kafka, un dels grans autors de la literatura universal del segle XX, tenia la casa al número 22 d’un curiós carrer on hi havia els alquimistes

Praga és una ciutat plena de detalls. L’arquitectura que trobem al llarg del Camí Reial, els tallers dels artistes de la Malá Strana, els carrerons medievals del Staré Mesto o el cementiri jueu són a grans trets les zones que cal no oblidar. Però per començar a conèixer la capital txeca, potser el millor és pujar la llarga escalinata que condueix fins al castell i des d’allí contemplar les seves teulades punxegudes i el riu que la parteix.
Després, és indispensable passejar pel recinte del castell. A l’entrada destaquen les escultures de la batalla dels titans, del segle XVIII, i una vegada creuats el primer i el segon pati, a l’església del Sant Crucifix es troba la col·lecció d’objectes religiosos conegut com el ‘Tresor de Sant Vito’. Arribats al tercer pati, es pot observar la majestuositat de les dues torres neogòtiques de la catedral i, gairebé a tocar, les sales del Palau Reial. Al seu darrere, s’obre el carreró més curiós de Praga: el carreró de l’Or. Aquest carrer estret i empedrat està flanquejat per cases diminutes construïdes al sexle XVI, cadascuna pintada d’un color diferent.
Inspiració literària
El nom del carrer, però, fa referència al fet que antany era l’indret on van establir-se els orfebres. També es diu que hi havia alquimistes, que treballaven per transformar el plom en or. Avui els alquimistes són els forasters, que atapeeixen el carreró i, sobretot, l’interior de la casa número 22, on Kafka (a la imatge) va viure l’any 1916. Visitar-la farà que una vegada més constatem que cap altra ciutat no podia inspirar una obra com la seva.
Kafka, però, no en va ser-ne l’únic habitant il·lustre. Al final del carreró de l’Or hi ha una torre que, a la darreria del segle XV, va allotjar un pres famós: el cavaller Dalibor, que havia defensat l’alçament de les classes oprimides. Durant anys, mentre esperava ser executat, tocava el violí i la gent s’apropava a la torre per escoltar-lo. Els ecos de la seva música encara hi ressonen. Qui no els senti, que provi d’escoltar l’òpera ’Dalibor’ del compositor txec Smetana.
Comentaris