Guglielmo Marconi era un geni brillant, un dels inventors de la radiotelegrafia sense fils i que va posar la base per a la ràdio. Però, com passa sovint, també era un home superb i un despietat competidor amb els altres científics. A finals del XIX va aconseguir una patent als Estats Units que era tan àmplia que pràcticament per tot el que es transmetia sense fils s’havia de pagar drets a Marconi. Això no li va reportar precisament gaires amics, com podeu suposar.

Un dels seus enemics era un mag, Nevil Maskelyne, un tipus intel·ligent que feia servir l’alfabet Morse amb un ajudant per simular trucs de màgia. Era un home brillant i la supèrbia de Marconi el tenia capficat. Un altre dels enemics de l’italià era la companyia de comunicació per cable Eastern Telegraph Company, que tenia por de perdre el negoci amb els invents de Marconi.

L’1 de juny del 1903 Marconi volia presentar el seu invent al món. Per això ell es va instal·lar a una roca de Cornualla, a la punta d’Anglaterra, disposat a transmetre un missatge que havia de ser rebut a la Royal Institution de Londres, a 500 quilòmetres, pel prestigiós científic John Ambrose Fleming, un home venerable. Marconi s’havia vantat en els diaris que el seu sistema era infal·lible i les comunicacions, del tot segures.

Doncs bé, quan es va iniciar la transmissió, Fleming va començar a descodificar uns estranys missatges: tota l’estona li deien ‘rata’ i, de tant en tant, es transmetien versos satírics des d’una font aliena. Era Makeslyne que, a distància, interferia en els missatges anodins que enviava Marconi des de Cornualla. Com us podeu imaginar, l’escàndol va ser majúscul i Marconi no es va recuperar mai del tot de la humiliació.