A la font del Covilar, hi troba la inspiració per escriure el mític poema 'La vaca cega', publicat el 1895.

Sabem els fets exactes perquè Joan Alavedra va reproduir una conversa que havia mantingut amb Clara Noble, esposa del poeta, a la revista 'Mirador' núm. 342 del 5 de setembre de 1935 i en el qual s'hi pot llegir: "Passàvem una temporada a casa d'un cosí i, a les tardes, amb els pares del meu marit, que ja eren vells, amb les meves germanes, amb criatures, amb mainaderes, en fi, tota una colla, anàvem a la font del Covilar, als afores de la vila, cap al camí de Camprodon. Era una font que rajava en una pica, en una placeta guarnida d'arbres i bancs. I, un dia, ens va esverar una vaca que venia a nosaltres amb un pas insegur, vacil·lant, estrany. Em sembla que la veig! Tothom va alçar-se i va fugir. El meu marit va quedar-se. Era la vaca cega! Va beure aigua i Maragall va parlar amb el vailet que 'd'un cop de roc llançat amb massa traça va desfer-li un ull.' Arribant a casa, va entrar de dret al despatx, va tancar-s'hi i en sortir-ne duia la poesia a la mà. Pocs dies després trametia aquesta còpia al seu amic Soler i Miquel."

Teoria de la paraula viva portada a la pràctica. Fins i tot el traduirà al castellà Unamuno. Encara impressiona la història, de fet. Els moviments maldestres de l'animal. Les emocions que provoquen en Maragall. De tornada cap a la rutina, s'emporta a la maleta una llegenda ambientada al monestir. Dedicarà els últims anys de la seva vida a donar-hi forma. D'aquelles pedres romàniques, en sortirà el monumental poema 'El comte Arnau', el més llarg que va escriure.

"Com vos podeu estar aixís tranquils a casa vostra [...] sabent que un dia al bon solet del dematí, allà dalt de Montjuïc, trauran del castell un home lligat..." Aquestes paraules van configurar la denúncia que Joan Maragall i Gorina va preparar per al diari 'La Veu de Catalunya' el 1909. Maragall defensava el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat pels fets de la Setmana Tràgica. El poeta rebutjava les condemnes que van pesar contra l'impulsor de l'Escola Moderna del 1901, autor d'un projecte educatiu adaptat als infants i connectat amb la natura.

Maragall va contestar les crítiques contra el pedagog en aquest article titulat 'La Ciutat del Perdó' i va denunciar, en definitiva, la "indiferència" de la ciutat per la seva condemna a mort. El text va atacar també la responsabilitat de la burgesia catalana en el conflicte. Potser per aquests motius, Enric Prat de la Riba, director de 'La Veu de Catalunya' en aquell temps, va impedir la publicació de l'article. Ferrer i Guàrdia va ser afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre del 1909. El monòlit que el recorda en aquest parc recull avui la intenció de la censurada Ciutat del perdó o almenys ret homenatge a "ell, que era un home tan home com vosaltres... potser més que vosaltres!".