La ‘Crònica de Ramon Muntaner’ pot ser llegida, en alguns aspectes, com el llibre de memòries d’un vell aventurer. Encara que normalment hi narri els fets de reis i senyors, no pas els propis, quan té ocasió de parlar d’ell mateix no se n’està pas. Un dels episodis més intensos i narrativament reeixits de la ‘Crònica’ és l’anada de la Companyia Catalana a la Mediterrània oriental. Formada sobretot per almogàvers, l’expedició havia de protegir l’imperi Bizantí dels atacs dels turcs, però l’assassinat de Roger de Flor a mans gregues va trastocar les aliances. Els ara perseguits almogàvers van instal·lar-se a Gal·lípoli, a l’estret dels Dardanels. Des d’allà, una vegada superat un setge duríssim, van organitzar ràtzies i saquejos per diversos territoris imperials.

A l’estiu, millor sense armadura
Gal·lípoli es va convertir en una presa cobdiciada. Amb el gruix de l’exèrcit almogàver fora, a més, podia ser relativament assequible, ja que només hi restava un petit contingent militar per protegir dones i criatures. És el que degué pensar el noble genovès Antonio Spinola, que, el juliol del 1306, es va presentar davant la fortalesa amb un exèrcit i va exigir a Muntaner, que n’era el màxim responsable, que lliurés la plaça. Ell, evidentment, s’hi va negar. I és que no sols els almogàvers eren capaços de lluitar. Les seves dones van tenir un paper decisiu en la defensa de Gal·lípoli, tal com recorda amb admiració el cronista al capítol 227. L’elogi que els dedica no és gaire habitual a l’edat mitjana.

L’enfurismat Spinola, veient que la presa se li resistia, va ordenar que ataqués el gruix dels cavallers, coberts de ferro i perfectament armats. Muntaner n’observava els esforços des de les muralles. Més valia aplicar el sentit comú i l’enginy que no pas la força. Així, quan van veure que la calor i el cansament començaven a pesar-los, va posar en joc la seva estratègia. Va ordenar la sortida d’una petita tropa, la majoria soldats de peu, ben lleugers i sense armadures que els entrebanquessin. L’efecte entre les files genoveses va ser devastador. Van fugir, deixant darrere seu una rastellera de cadàvers, entre els quals hi havia el de l’oportunista Antonio Spinola.

Al servei de la dinastia catalana
Ramon Muntaner, que havia nascut a Peralada el 1265, va començar a redactar la ‘Crònica’ el 1325, amb 60 anys complerts. Ho va fer en una alqueria que posseïa a Xirivella, a prop de la ciutat de València. Malgrat que hi recull dades des del 1205, bona part del contingut coincideix amb la seva biografia. L’obra es tanca amb les festes de coronació d’Alfons el Benigne, celebrades el 1328, a les quals va assistir. El cronista encara va viure vuit anys més, dedicats activament al servei de diverses branques de la dinastia catalana. El 1332 Jaume III de Mallorca el nomenà batlle d’Eivissa. Encara exercia el càrrec quan hi va morir, el 1336. A la imatge, l'escultura dedicava a Ramon Muntaner a Figueres.