Al principi, les condicions que havien de reunir els aspirants a astronautes van ser molt rigoroses. El desconeixement de les circumstàncies que el viatge a l'espai comportava va determinar l'exigència d'uns requisits superiors dels que realment es necessitaven, segons es va poder comprovar després. Eren exigències que solament els pilots militars, pel seu entrenament previ, podien afrontar. Havien de ser gent amb nervis d'acer, de gran resistència física, d'habilitat de pilotatge, i de gran capacitat de reacció davant un perill o situació inesperada crítica.

Unes condicions molt específiques
El procés de selecció dels primers astronautes nord-americans va ser llarg i molt dur. Els aspirants havien de tenir menys de 35 anys; tenir una alçada inferior a 1,80 m, raó explicada per la grandària de les càpsules; pesar menys de 77 kg; haver volat més de 1.500 hores en reactors; estar en possessió d'un títol de llicenciat en alguna especialitat científica o tècnica, i disposar de certa capacitat de reacció nerviosa, així com, per descomptat, ser fisiològicament perfectes d'acord amb un esquema establert.

Aquesta primera selecció va ser molt més rigorosa que les posteriors. Els entrenaments s'executaven només sobre una base teòrica que augurava unes condicions de vol molt difícils de superar sense una preparació molt estricta. Però a mesura que es van anar desenvolupant els vols i es triaven noves promocions d'astronautes les condicions per a aquests van ser cada vegada menys difícils, ja que no era necessari ser excessivament dur en la preparació, per l'evolució de les astronaus, que van anar guanyant en seguretat, comoditat i mitjans tècnics.

Jornades de treball de 15 hores
Els set primers astronautes nord-americans van realitzar en els dos primers anys entrenaments sobre astronàutica general, sistemes i control de naus, compenetració en el vol i supervivència. El tercer any, l'entrenament es va enfocar cap a les missions a realitzar. Una jornada de treball normalment podia durar fins a 15 hores.

Després d'aquell primer grup, els astronautes van ser també seleccionats entre el personal civil de pilots de proves d'indústries aeronàutiques, i, també com abans, militars, però valorant i prenent en consideració els coneixements científics dels aspirants. Fins a un moment determinat, l'aptitud física va ser un factor no només importantíssim, sinó també determinant, però la creació de noves i més perfectes astronaus, més segures, van permetre la inclusió de personal menys acostumat a un entrenament bàsic tan intensiu com el que tenien com a bagatge previ els pilots militars. Un altre factor molt important en la selecció d'astronautes és el psicològic. Un astronauta ha de posseir necessàriament una capacitat de reacció que no li faci tenir cap moment de dubte en cas d'avaria o perill a l'espai, i saber reaccionar amb la fredor serena que el cas requereixi.