Antoni Amatller era un ric industrial del final del segle XIX. L’Amatller en qüestió, que havia fet fortuna venent xocolata, s’havia construït una casa modernista al passeig de Gràcia, al costat de la casa Batlló, i estava disposat a gastar-se els quartos amb estil. En un viatge per feina a Sevilla va tenir l’oportunitat d’adquirir una petita col·lecció de peces de vidre de l’antiguitat, i va tenir ganes d’ampliar-la. Xino-xano, ara compro aquí ara compro allà, va reunir unes 250 peces fins que se’n va anar a l’altre barri.

La seva filla Teresa va continuar comprant per a la col·lecció fins arribar a 410 peces, i, sense fills, va instituir una fundació perquè vetllés pels vidres en el futur. La col·lecció era bona, però un xic irregular, algunes èpoques hi estaven poc o excessivament representades. Un dels membres del patronat d’aquesta fundació era Joan Prats i Tomàs, que també col·leccionava vidres antics.

Juntament amb la seva dona van aplegar 347 peces que es complementaven amb el llegat Amatller. O sigui, el que no tenia una col·lecció, ho tenia l’altra. El 2010, aquest conjunt de dues col·leccions va ser restaurat i recatalogat pel Museu Arqueològic de Catalunya, en concret per la conservadora i comissària de l’exposició, Teresa Carreras, una dona amb un entusiasme tan gran pel vidre que sospito que mai no ha entrat un bric a casa seva. L'exposició, 'Ànimes de vidre', es va poder veure al MAC entre l'octubre de 2010 i el gener de 2012. S'hi podien veure vasos, porrons, fonts i altres estris de vidre, col·locats en vitrines portades directament de cal Amatller, una fins i tot de Puig i Cadafalch. També hi havia peces més antigues. N’hi havia de fascinants, com uns bols de vidre que tenen dos mil anys, preciosos.

Dues de les joies de la col·lecció van ser comprades pels Amatller al mateix temps: dues ampolles de bàlsam amb formes curioses. Una té un peix de fa 1.700 anys, amb una cua que és el coll de l’ampolla. L’altre flascó té si fa no fa la mateixa edat i té forma d’espasa amb beina i tot.