L'efecte de l'esdeveniment sobre la ciutat de Barcelona i el conjunt de Catalunya fou extraordinari. Tot coincidint amb una bona entesa de la burgesia catalana i la reinstaurada monarquia, la inauguració de l'Exposició —que apostava per la industrialització i la modernitat— va anar a càrrec de la reina regent Maria Cristina. Més de 400.000 visitants d'arreu del món s'hi deixaren caure al llarg dels vuit mesos que va durar.

Una ambiciosa reordenació urbanística i un conjunt de noves construccions de tot l'entramat que confluïa a la Ciutadella (el saló de Sant Joan, el mercat del Born, la urbanització del parc i la zona de la Ribera i el front marítim, amb un nou moll fins a arribar al monument a Colom i la porta de la Pau) van representar el primer esclat d'un art modernista fins aleshores incipient. Les mostres més evidents foren l'Hotel Internacional que es va construir en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, el castell dels Tres Dragons o la primera il·luminació d'uns carrers de la ciutat.

Aquesta primera gran mostra universal organitzada per Barcelona va dur l'orgull i l'autoestima a tot el país en fer-se palès que era l'única veritable ciutat de tot l'Estat. L'Exposició Universal va ser una llavor fecunda en l'economia, la cultura i el redreçament general el país, malgrat la forta desigualtat social existent.