Quan el director general de la cervesera irlandesa Guinness, Sir Hugh Beaver, va anar de cacera, el 1953, amb un amic a uns boscos del nord d’Irlanda, va tenir una discussió una mica estúpida. L’amic insistia que l’au dels boscos que es movia més ràpidament era el gall salvatge, mentre que el cerveser estava convençut que era el corriol daurat. Al vespre, reflexionant, va pensar que aquella disputa era l’habitual que es tenia davant d’una cervesa i que no hi havia cap llibre de referència que aplegués dades d’aquesta mena. Per això va encarregar als bessons Norris i Ross McWirther que fessin un volum en què es recollissin informacions singulars. 

Durant un any, els germans McWirther van recopilar dades i dades i les van ajuntar en un llibre de poca tirada, que la cervesera va editar com a regal. El 1955, des de la seu de Londres, van decidir fer-ne un llibre comercial, que van titular Llibre Guinness dels rècords i que es va convertir en un èxit espaterrant arreu del món. De la primera edició, publicada el 27 d’agost de 1955, van arribar a vendre’n 187.000 exemplars. A hores d’ara se n’han venut uns cent cinquanta milions. 

Rècords mortals 
Amb els anys, l’obra s’ha anat tornant més esperpèntica. Si al principi recollia rècords insòlits que sovint entraven en el regne de les curiositats de circ, amb el temps molta gent va començar a fer bogeries per tal de sortir-hi. Tantes, que en alguns casos els va provocar la mort. 

Un dels casos més tràgics i ridículs va ser el que va patir l’indi Sailendra Nath Roy el 2013, que, dos anys abans, havia batut un rècord fent un recorregut de 82 metres per una tirolina només sostingut pels cabells. Quan va intentar superar la seva fita, es va quedar encallat a mig recorregut. Van provar de rescatar-lo durant mitja hora, però el dolor i l’esforç li van provocar un atac de cor i va morir. Per desgràcia, el rècord no va ser superat. 

L’IRA contra els Rècords Guinness
Dels bessons McWirther, en Ross va ser el més popular. Era ultradretà. Volia la pena de mort per als republicans irlandesos, i que qualsevol irlandès que visités Anglaterra passés un control policial. A més, va oferir una recompensa de 50.000 lliures a qui donés informació sobre l’IRA, i va reclamar que els irlandesos tinguessin les llibertats restringides. Va cridar tant l’atenció que l’IRA el va posar com a objectiu i va ser assassinat a trets a la porta de casa, el 1975. 

Després de la mort del seu germà, en Norris no va deixar de participar en l’elaboració del Llibre Guinness ni de sortir en espectacles televisius dedicats a la formació de la infància.