L'humanista holandès Erasme (1466-1536) i el teòleg alemany Martí Luter (1483-1546) van tenir una relació cordial i d'admiració mútua. Luter, però, tensà la relació demanant a Erasme un suport que aquest no li podia donar.

La transformació de l'Església
Erasme viatjà per Europa estudiant i ensenyant teologia. Tot i no estar pròpiament contra l'Església, clamà que no permetia pensar en llibertat, i es mostrà a favor d'aclarir les seves doctrines, fet que li comportà una important oposició. La modernització dels textos sagrats i de la seva ensenyança esdevingué el seu "leitmotiv". Amb aquest objectiu publicà, entre d'altres, una edició grega del Nou Testament, l'any 1516.

El sacerdot Luter es mostrà ben aviat decebut amb determinades pràctiques de l'Església, com la recaptació de diners per mitjà de la venda d'indulgències. L'any 1522, traduí el Nou Testament a l'alemany, a partir de la traducció grega d'Erasme. I va assegurar que la seva lectura l'havia ajudat a iniciar la Reforma. A partir d'aquest moment, Erasme es trobà que l'Església i el papa, pels qui no tenia simpatia, li demanaven posicionar-se a favor del catolicisme, i Luter li exigí el mateix pel luteranisme. Erasme es mantingué fidel a la seva llibertat de pensament i es negà a prendre partit, després de llançar atacs contra els uns i els altres. Deu anys després de la seva mort, Luter finava també havent transformat l'Església.