El castell de Salses va ser construït entre els anys 1497 i 1504, un temps rècord si tenim en compte les seves característiques. Va ser edificat per ordre de Ferran II d'Aragó i dissenyat per l'enginyer Francisco Ramiro López, comandant i artiller del Rei, amb l'objectiu de controlar el veí francès contra les seves possibles invasions, reforçar la frontera i dominar el camí que comunicava Catalunya amb Occitània. La fortalesa substituïa el castell que havia donat nom al poble de Salses (Rosselló) i que havia estat destruïda l'any 1496.

Una ubicació estratègica
Arquitectònica i militarment es tracta d'una obra mestra que va ser dissenyat per ser inexpugnable. El seu estil arquitectònic es troba entre l'estil dels castells medievals i l'estil de les fortaleses modernes, ja que és una costrucció molt geomètrica i rígida, amb muralles de gairebé 10 metres de gruix. La defensa interior també és un aspecte reforçat al castell, ja que per accedir als diferents nivells en què es distribueix s'ha de passar per un laberint sense sortida. La localització del castell és estratègica, ja que es troba a la via principal entre França i Espanya rodejat per un fossat sec seguit d'un glacis a l'est, al sud i al nordoest que facilitaven les tasques defensives dins la fortalesa. 

Les parts del castell
Pel que fa a les parts del castell, es poden dividir bàsicament en tres. Per una banda trobem la part comuna que s'organitza al voltant d'un pati quadrangular envoltat a tres dels seus costats per portes amb accés a la capilla, la caserna i els estables. Una altra part és el reducte, diferenciat del pati principal per un fossat interior i una muralla dentada, on anteriorment es trobaven estàncies com les cuines, la presó o la sala de guàrdies. I per últim, trobem la torre d'homenatge, de 20 metres d'altura, on hi havia el comandant i que també era residència del governador, a més de ser l'últim possible refugi de la fortalesa. 

Font de disputes
L'any 1503, quan la seva construcció encara no havia acabat, la fortalesa va ser destruïda per un incendi. Va ser llavors quan va començar un període de disputes entre els francesos i els espanyols: va ser assetjada els anys 1503, 1639 i 1640, fins que va ser finalment conquerida pels francesos en un últim setge l'any 1642. En firmar-se el Tractat dels Pirineus, el 1659, es va confirmar la seva pertinença definitiva a França. Després del tractat, que va comportar l'annexió del nord-est de Catalunya a França, l'enginyer Vauban i futur mariscal de França va decidir no destruir el castell i convertir-lo en una presó estatal.