Quina lectora de la tsarina Isabel I era, en realitat, un home?
Charles d'Éon de Beaumont va ser captat el 1755 pels serveis secrets reials francesos per introduir-se a la cort de Sant Petersburg amb l'objectiu de restablir les relacions diplomàtiques entre França i Rússia

S’ignora què significa el mot eonisme fins que es descobreix que és sinònim de transvestisme. I en l’arrel de tal mot es descobreix un nom, el del cavaller Charles d’Éon de Beaumont, advocat, militar, diplomàtic i espia francès al servei de Lluís XV, nat el 1728 i amb una existència certament singular.
Barbamec i amb una constitució física efeminada, D’Éon va ser captat el 1755 pels serveis secrets del rei per efectuar una comesa delicada: introduir-se a la cort de Sant Petersburg perquè influís en la tsarina Isabel I de cara a restablir les relacions diplomàtiques entre França i Rússia, aleshores trencades. I D’Éon se’n va sortir... mercès a disfressar-se de dona i assolir el càrrec de lectora de la sobirana. Si va passar res entre l’agent i Isabel forma part dels molts misteris sobre la seva figura. Lluís XV, satisfet, el va recompensar i el va ascendir a capità de dragons, a temps perquè participés en la guerra dels Set Anys (1756-1763) i destaqués pel seu valor.
Tot seguit se’l va destinar a l’ambaixada francesa a la Gran Bretanya, on la seva rutina va consistir en missions secretes, canvis de vestuari i suportar compatriotes envejosos i hostils que van intentar drogar-lo, segrestar-lo i insinuar que era boig o desacreditar-lo amb acusacions de ser hermafrodita. Els rumors, sobre si era home o dona, van afavorir que a Londres s’hi fessin apostes, la suma de les quals va arribar a les 280.000 lliures el 1771, quan Giacomo Casanova el va visitar i es va convèncer que es tractava d’una dama.
L’ambigüitat el va acompanyar fins a la mort
Traspassat Lluís XV, D’Éon va tornar al seu país i va demanar plegar de dur faldilles. Sorprenentment, se li va denegar la petició per motius encara desconeguts, tot i que poden vincular-se a les seves tasques d’espionatge, i com a dona va viure els seus últims 34 anys de vida, de nou a Londres a partir de 1785. Era habitual que s’exhibís tot practicant l’esgrima amb vestits femenins. Ni tan sols es va esforçar a recuperar la indumentària masculina quan el triomf de la revolució a França va abolir la monarquia. Ell mateix va contribuir a la confusió en escriure a les seves memòries que era una femella, però que el seu pare va obligar-la a fingir-se home perquè pogués heretar. Fins a la seva mort el 1810 i després de l’examen dels metges, no va quedar clar que mademoiselle D’Éon era realment el cavaller D’Éon. Al final el personatge havia devorat la persona?
Comentaris