Subscriu-t'hi
OFERTA ESPECIAL -16%
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Subscriu-te ara i gaudeix de tot un any amb un descompte únic!
Preguntes i respostes

Quina música va sonar per celebrar la victòria austriacista a Almenar?

'Scala Aretina', una missa escrita el 1702 per Francesc Valls, va generar un desacord musical entre austriacistes i borbònics

Marta Solé

Durant la guerra de Successió, Barcelona va ser escenari d’una activitat musical efervescent. Carles III va envoltar-se de músics locals i forans, entre els quals hi havia Francesc Valls, mestre de capella de la catedral. Valls va ser —com Monteverdi al segle anterior— un músic innovador, compositor prolífic i autor de la 'Scala Aretina', una missa escrita el 1702, que sonà vuit anys després per celebrar la victòria austriacista a Almenar.

La polèmica

Sigui pel fons, sigui per la forma, aquesta missa va centrar les discussions musicals de l’època per introduir la dissonància amb finalitats purament estètiques, d’acord amb la influència italianitzant de la cort de l’arxiduc. Qui va encendre la polèmica va ser el mestre de capella de la catedral de Granada, Gregorio Portero, obertament borbònic. L’encreuament de cartes tenia com a objecte la discussió artística, però va arrencar el 1715, consolidada la victòria borbònica. La controvèrsia de Valls va fer alinear els músics cap a una o altra visió de la música: més o menys innovadora. Un model de cultura que empenyia cap endavant contra un altre que romania lligat a les essències de l’antic règim. Per què la 'Scala Aretina' no va generar polèmica fins al 1715? Valls va ser desterrat el 1716 i no va tornar fins a la pau de Viena, el 1725. 

Subscriu-t'hi

Portada del número 235 de SÀPIENS (octubre 2021)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 235 de SÀPIENS (octubre 2021)

Els nens de Wad-Ras

Investigació SÀPIENS: recuperem la història d’un equip d’educadors que el 1970 va transformar la vida dels menors interns al reformatori

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Som *. Més informació Accepto