Durant la guerra de Successió, Barcelona va ser escenari d’una activitat musical efervescent. Carles III va envoltar-se de músics locals i forans, entre els quals hi havia Francesc Valls, mestre de capella de la catedral. Valls va ser —com Monteverdi al segle anterior— un músic innovador, compositor prolífic i autor de la 'Scala Aretina', una missa escrita el 1702, que sonà vuit anys després per celebrar la victòria austriacista a Almenar.

La polèmica

Sigui pel fons, sigui per la forma, aquesta missa va centrar les discussions musicals de l’època per introduir la dissonància amb finalitats purament estètiques, d’acord amb la influència italianitzant de la cort de l’arxiduc. Qui va encendre la polèmica va ser el mestre de capella de la catedral de Granada, Gregorio Portero, obertament borbònic. L’encreuament de cartes tenia com a objecte la discussió artística, però va arrencar el 1715, consolidada la victòria borbònica. La controvèrsia de Valls va fer alinear els músics cap a una o altra visió de la música: més o menys innovadora. Un model de cultura que empenyia cap endavant contra un altre que romania lligat a les essències de l’antic règim. Per què la 'Scala Aretina' no va generar polèmica fins al 1715? Valls va ser desterrat el 1716 i no va tornar fins a la pau de Viena, el 1725.