Després que hagués estat considerat durant 40 anys l'antecessor més antic de la humanitat, el desembre de 1953 es va anunciar que l''Eoabthropus dawsoni', el conegut com a home de Piltdown, era una falsificació sense precedents. Les sospites van anar dirigides cap a les persones que havien estat més estretament vinculades a la descoberta: l'arqueòleg Charles Dawson, el geòleg Arthur Smith Woodward i Martin Hinton, però hi van sorgir més noms. El més famós va ser el de Sir Arthur Conan Doyle: creador de Sherlock Holmes, metge, col·leccionista de fòssils i espiritista convençut. Resident en una casa situada a tan sols 11 quilòmetres de Piltdown (la localitat on s'havia desenterrat el famós fragment de crani), era membre de la mateixa societat arqueològica que Charles Dawson i de seguida es convertí en un visitant habitual del jaciment.

Enfrontat amb la comunitat científica
La seva creença en l’espiritisme va enfrontar-lo amb la comunitat científica, la qual menyspreava els seus arguments i rebutjava les ‘proves’ fotogràfiques que aportava per demostrar l’existència dels esperits. Acusat de no saber què era un prova, potser Arthur Conan Doyle va voler deixar en evidència els seus il·lustrats detractors, demostrant-los que eren ells els qui no sabien ben bé què era una prova.

Per tant, tenia el motiu, els coneixements i l’oportunitat d’haver dut a terme la falsificació. En el seu llibre 'El món perdut', publicat el mateix any dels descobriments de Piltdown, el protagonista afirma: “Si saps ben bé el que fas, és tan fàcil falsificar un os com una fotografia”. Era una confessió encoberta? La seva reputació d’honestedat semblava descartar-lo, però l’ombra del dubte va planar sobre ell...