Hi ha qui creu que les vacunes són una aplicació mèdica contempo­rània que resulta clau per preser­var la població d'epidèmies, però l'origen de la vacuna es perd en temps més re­mots. A la Xina clàssica imperial ja hi ha escrits de tractats de medicina tradicional, passats de generació en generació, que en fan esment. Però va ser durant l'imperi Otomà quan es va aplicar una tècnica de vacunació concreta, en aquest cas, per fer front a les epidèmies de verola.

Aquí hi ha un nom que hi va tenir un paper bàsic, l'aristòcrata i escriptora anglesa Mary Wortley Montagu (1689-1762). Wortley va caure malalta de verola juntament amb el seu espòs, aleshores ambaixador britànic a Turquia. L'escriptora va fer servir aquesta tèc­nica turca i va sobreviure, i a partir d'aquell moment va fer-ne tanta propaganda com va poder. Així va ser com a final del segle XVIII la tècnica turca va ser aplicada a Anglaterra, fent servir les vaques com a conillet d'Índies i el saber popular que afirmava que els qui ja l'havien passada estaven immunitzats.

A l'Estat espanyol la introducció de la vacu­na fou a càrrec de Francesc Piguillem, quan va vacunar cinc nens a Puigcerdà, i el 1874 va en­trar en vigor a Alemanya la Llei de vacunació. Dos segles més tard, l'any 1979, l'Organització Mundial de la Salut va proclamar oficialment eradicada la verola en tot el món.