Alumne avantatjat de Humphry Davy -descobridor de l'arc voltaic-, l'anglès Michael Faraday (1791-1867) s’acabaria convertint en un dels científics més importants de la història, tal com reconeixerien Rutherford o Einstein (que tenia un retrat seu penjat al despatx). Faraday no havia cursat estudis superiors, però la seva curiositat i una disciplina fèrria el van catapultar a la primera línia científica del moment. Entre els nombrosos científics que seguia, va prestar especial atenció als descobriments d’Ørsted i Ampère, que pocs anys abans havien demostrat com l’agulla d’una brúixola es desviava en apropar-se a un corrent elèctric, fet que demostrava els vincles entre magnetisme i electricitat, i que va servir per crear els primers aparells de mesura d’intensitat del corrent. 

La gran descoberta
Basat en les seves investigacions, Michael Faraday va estudiar la inducció electromagnètica, és a dir, els camps magnètics que es formen al voltant d’un conductor que transporta corrent elèctric. Així va determinar que els electrons es mantenen sempre a la part externa d’un conductor. Aquestes descobertes van permetre definir la 'gàbia de Faraday', un efecte que ens ajuda a entendre per què si cau un llamp sobre un avió els passatgers no queden socarrimats: el corrent es mou a través del fuselatge, que seria la part externa del material conductor, però no afecta les cabines interiors. 

Esperit divulgador 
Però més enllà del seu rol com a investigador, Faraday també va ser un excel·lent divulgador científic. Va organitzar una sèrie de xerrades orientades a nens i persones amb una educació bàsica en les quals mostrava els avenços que es feien. Va tenir tant d’èxit que després de la seva mort es van seguir fent.