Què era la 'gàbia de Faraday'?
Les investigacions del científic anglès sobre la inducció electromagnètica van explicar per què si cau un llamp sobre un avió els passatgers no queden socarrimats

Alumne avantatjat de Humphry Davy -descobridor de l'arc voltaic-, l'anglès Michael Faraday (1791-1867) s’acabaria convertint en un dels científics més importants de la història, tal com reconeixerien Rutherford o Einstein (que tenia un retrat seu penjat al despatx). Faraday no havia cursat estudis superiors, però la seva curiositat i una disciplina fèrria el van catapultar a la primera línia científica del moment. Entre els nombrosos científics que seguia, va prestar especial atenció als descobriments d’Ørsted i Ampère, que pocs anys abans havien demostrat com l’agulla d’una brúixola es desviava en apropar-se a un corrent elèctric, fet que demostrava els vincles entre magnetisme i electricitat, i que va servir per crear els primers aparells de mesura d’intensitat del corrent.
La gran descoberta
Basat en les seves investigacions, Michael Faraday va estudiar la inducció electromagnètica, és a dir, els camps magnètics que es formen al voltant d’un conductor que transporta corrent elèctric. Així va determinar que els electrons es mantenen sempre a la part externa d’un conductor. Aquestes descobertes van permetre definir la 'gàbia de Faraday', un efecte que ens ajuda a entendre per què si cau un llamp sobre un avió els passatgers no queden socarrimats: el corrent es mou a través del fuselatge, que seria la part externa del material conductor, però no afecta les cabines interiors.
Esperit divulgador
Però més enllà del seu rol com a investigador, Faraday també va ser un excel·lent divulgador científic. Va organitzar una sèrie de xerrades orientades a nens i persones amb una educació bàsica en les quals mostrava els avenços que es feien. Va tenir tant d’èxit que després de la seva mort es van seguir fent.
Comentaris