Subscriu-t'hi
Preguntes i respostes

Què era la 'gàbia de Faraday'?

Les investigacions del científic anglès sobre la inducció electromagnètica van explicar per què si cau un llamp sobre un avió els passatgers no queden socarrimats

Víctor Farradellas (text), Xavier Duran (assessorament)
Michael Faraday representat al seu laboratori de la Royal Institution de Londres
Michael Faraday representat al seu laboratori de la Royal Institution de Londres Wikimedia Commons

Alumne avantatjat de Humphry Davy -descobridor de l'arc voltaic-, l'anglès Michael Faraday (1791-1867) s’acabaria convertint en un dels científics més importants de la història, tal com reconeixerien Rutherford o Einstein (que tenia un retrat seu penjat al despatx). Faraday no havia cursat estudis superiors, però la seva curiositat i una disciplina fèrria el van catapultar a la primera línia científica del moment. Entre els nombrosos científics que seguia, va prestar especial atenció als descobriments d’Ørsted i Ampère, que pocs anys abans havien demostrat com l’agulla d’una brúixola es desviava en apropar-se a un corrent elèctric, fet que demostrava els vincles entre magnetisme i electricitat, i que va servir per crear els primers aparells de mesura d’intensitat del corrent. 

La gran descoberta
Basat en les seves investigacions, Michael Faraday va estudiar la inducció electromagnètica, és a dir, els camps magnètics que es formen al voltant d’un conductor que transporta corrent elèctric. Així va determinar que els electrons es mantenen sempre a la part externa d’un conductor. Aquestes descobertes van permetre definir la 'gàbia de Faraday', un efecte que ens ajuda a entendre per què si cau un llamp sobre un avió els passatgers no queden socarrimats: el corrent es mou a través del fuselatge, que seria la part externa del material conductor, però no afecta les cabines interiors. 

Esperit divulgador 
Però més enllà del seu rol com a investigador, Faraday també va ser un excel·lent divulgador científic. Va organitzar una sèrie de xerrades orientades a nens i persones amb una educació bàsica en les quals mostrava els avenços que es feien. Va tenir tant d’èxit que després de la seva mort es van seguir fent.

Subscriu-t'hi

Portada del número 223 del SÀPIENS (octubre 2020)

Si has arribat fins aquí deu ser per alguna cosa i volem pensar que és perquè t'ha agradat el que has vist. Per això t'animem a subscriure't a SÀPIENS (si és que encara no ho has fet) o a buscar-nos, cada mes, al teu quiosc.

Volem créixer i volem fer-ho amb tu!

Subscriu-t'hi

Comentaris

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Portada del número 223 del SÀPIENS (octubre 2020)

Les quatre cares de Josep Benet

Homenatgem l'historiador, polític, advocat i activista regalant-vos un recull de les seves defenses més emblemàtiques davant dels tribunals franquistes editades pel seu biògraf, Jordi Amat

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis i, també, l'anàlisi dels hàbits de navegació dels usuaris. Si contineu navegant, accepteu la instal·lació de les mateixes. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per, si així ho desitja, impedir que aquestes siguin instal·lades en el seu disc dur, tot i que haurà de tenir en compte que aquesta acció podria ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web. Més informació Accepto