Els descendents musulmans andalusins que romanien a la península Ibèrica d'ençà de la Reconquesta, anomenats 'moriscos', representaven el 34% de la població valenciana a l'inici del segle XVII, 135.000 persones que mantenien el culte a l'islam, malgrat els bateigs forçosos, i que conservaven la llengua i costums àrabs.

La important funció econòmica que desenvolupaven al camp no fou motiu suficient per evitar el recel dels seus veïns. L'amenaça dels corsaris turcs i berbers era una realitat quotidiana i es temia que els moriscos poguessin esdevenir una cinquena columna en el si de la societat cristiana. I el fracàs dels intents d'assimilació va convèncer les autoritats a decretar-ne l'expulsió a tota la Península.

Un impressionant operatiu naval i militar per fer efectiva l'expulsió
La crida d'expulsió dels moriscos del Regne de València es va signar el 22 de setembre del 1609. Immediatament, un impressionant operatiu naval i militar es va posar en marxa. Els viatges es van organitzar des dels ports del Grau de Gandia, Dénia, Vinaròs i Alacant, i tingueren com a destinació principal el nord d'Àfrica. Al Principat de Catalunya, on també hi havia moriscos vora l'Ebre i al curs inferior del riu Segre, l'expuslió es va concretar mesos més tard des dels Alfacs.

Les repercussions econòmiques foren duríssimes en els sectors arrosser, sucrer o del calçat, i aquesta decadència portà a la ruïna part de la noblesa i la burgesia dedicada al préstec. L'any 1638, 248 pobles deshabitats per l'expulsió ja havien estat repoblats per cristians, però 205 romanien buits. Alguns no tornarien a omplir-se mai més.

Les excepcions del decret d'expulsió
El decret d'expulsió era de compliment general per a tots els moriscos llevat dels menors de quatre anys els pares dels quals s'avinguessin a abandonar-los. També fixava que un 6% de les famílies podrien quedar-se a les poblacions on residien per garantir el manteniment agrari. Els musulmans s'havien de pagar el passatge i podien endur-se els seus béns. L'exèrcit va haver d'esclafar una revolta de 20.000 moriscos, que s'havien refugiat a la muntanya. En finalitzar l'operació, al Regne de València havien estat embarcats 116.000 moriscos (19.600 a Vinaròs) i 5.000 havien mort. Al país restaren un màxim de 1.000 famílies i 2.000 nens moriscos, la majoria arrabassats a les famílies expulsades.