No és clar si el joc de pilota és originari de França o d'Itàlia, però no hi ha cap dubte que va ser al país gal on aquest joc va ser tan popular que va arribar a convertir-se en una mena d'esport nacional. Està documentada l'existència de més de 250 sales de 'jeu de paume' a París a la primeria del segle XVII, i se'n van arribar a comptar més de deu en un sol carrer.

Les regles del joc
Les regles del joc eren pràcticament idèntiques a les del tennis actual, del qual és l'antecedent. Així, dos o quatre jugadors es posaven a banda i banda d'una xarxa penjada a mitja altura just al mig de l'àrea de joc. Tot i que hi havia versions que es jugaven amb la mà, la versió més popular del joc establia que els jugadors havien de fer servir raquetes de fusta amb els cordills fets de budell. Les pilotes, per la seva banda, eren fetes de pell d'anyell. El reglament fixava, com el tennis d'avui, una sèrie de jocs que calia guanyar per derrotar el contrari. De fet, ja es feia servir una numeració similar a l'actual: 15, 30, 45 i joc guanyat. Tot i que no hi ha unanimitat sobre la raó d'aquesta numeració, hi ha una teoria que diu que es feia servir un rellotge de referència, de manera que calia guanyar els quatre quarts d'una hora per vèncer un joc.

El joc de pilota i la Revolució Francesa
El joc de pilota va tenir, indirectament, un paper a la Revolució Francesa, pel nom que va donar al jurament que va tenir lloc, el 20 de juny de 1789, a la sala del joc de pilota de Versalles. El compromís va ser signat per centenars de diputats del tercer estat, que van jurar restar units fins que França no tingués una Constitució. La sala s'anomenava així perquè el rei Lluís XIV i d'altres personatges de la cort hi practicaren aquell joc tan popular de l'època.