Quines van ser les conseqüències del 'Bloody Sunday'?
L'assassinat de 14 manifestants a mans de l'exèrcit britànic el 30 de gener del 1972 va donar una empenta a tot el moviment republicà irlandès

Un dels episodis més tristament famosos del conflicte històric que es disputa a l'Ulster és, sense cap mena de dubte, l'anomenat 'Bloody Sunday' ('diumenge sagnant'). Se n'han fet pel·lícules, llibres i cançons, com la supervendes del grup U2. N'hi ha per a això i per a molt més. El 30 de gener del 1972, durant el transcurs d'una marxa pels drets civils dels catòlics d'Irlanda del Nord a la ciutat de Doire ('Derry', en anglès) a la qual assistiren 15.000 persones, una part de la cua de la mobilització, formada majoritàriament per adolescents, va muntar una barricada per llançar pedres i objectes als soldats que impedien el pas per alguns punts del recorregut previst. La resposta de l’exèrcit britànic va ser indiscriminada i amb foc real, i es va estendre de seguida per tot el barri del Bogside: un batalló de paracaigudistes britànics va disparar contra els manifestants sense fer distincions i va assassinar a l'instant 13 persones (setmanes després en va morir una altra a causa de les lesions que va rebre aquell dia). Dels 14 morts, sis tenien menys de 18 anys. Algunes de les víctimes van morir quan intentaven socórrer altres ferits.
Tan fort va ser el sotrac que va provocar l'actuació de l'exèrcit britànic que la lluita armada de l'IRA, i tot el moviment republicà irlandès en general, va experimentar una gran embranzida els anys següents. Les conseqüències polítiques del Bloody Sunday van ser nefastes per als interessos britànics a Irlanda del Nord. De fet, l'exèrcit havia estat rebut per la comunitat catòlica com una força neutral que havia de protegir-los davant la discriminació a què els sotmetien els protestants unionistes (origen de l'Associació pels Drets Civils convocant de la marxa del 30 de gener).
Bales contra pedres
A més, la tímida reacció del govern britànic es va tancar en fals amb la creació del tribunal de Widgery, que va eximir de responsabilitats penals els soldats autors dels trets i els seus caps, en considerar que entre els manifestants hi havia militants de l'IRA que havien disparat contra les seves posicions. Amb el temps va quedar demostrat que els participants en la marxa anaven desarmats.
Comentaris