Una ‘road movie' amb un protagonista que va d'Anglaterra als Balcans, passant per Sicília, l'illa de Rodes, Istanbul i el nord d'Àfrica. Un heroi que s'enfronta amb mil perills i mor d'un refredat. Amors impossibles, desencisos, malentesos, un jardiner negre enmig d'una infidelitat. Aquests podrien ser els ingredients de qualsevol de les pel·lícules actuals sortides de la factoria Hollywood o de les sèries televisives de moda. Caldria potser que l'heroi fos ros i que tot plegat estigués salpebrat amb una mica d'humor. Aleshores potser tindríem una barreja de 'Thelma i Louise', 'El primer cavaller' i 'Joc de trons'. En canvi, tenim una novel·la, 'Tirant lo Blanc' (Ed. Barcino), que d'una manera o altra totes aquestes produccions tenen com a precedent.

Quan va imprimir-se la novel·la de Joanot Martorell l'any 1490 a València, poc podia pensar el seu autor que més de cinc-cents anys després seria un dels exemples pretèrits més evidents de la humanització dels herois aventurers. Ja va dir Cervantes que la grandesa de la novel·la raïa en el fet que els cavallers menjaven, dormien i deixaven testament abans de morir.