Massa sovint s'enalteix el geni davant les invencions i els descobriments, i s'oblida que al darrere hi ha tota una experiència acumulada, fruit de l'observació i l'assaig-error, transmesa de generació en generació. No és exactament el cas de la vacuna, però sí dels seus precedents. Ens referim a la 'variolació', un mètode d'immunització contra la verola consistent a injectar a un individu sa material extret de les pústules (bossa de la pell que conté el pus) d'un individu malalt. Aquesta pràctica ja era coneguda a l'Àsia almenys en el segle VI aC, i durant l'edat mitjana es va estendre a Pèrsia, Turquia, Líbia i, finalment, Europa. La tècnica que va arribar aquí fou segurament la que van desenvolupar els àrabs, consistent a fer incisions a les extremitats d'una persona sana i fregar-les amb material d'una pústula verolosa.

A Espanya, les pràctiques populars conegudes de variolació es remunten al 1728 en certes zones de Castella. Antoni Capdevila (Tàrrega, 1722-1787) escrigué durant la segona meitat del segle XVIII el primer text mèdic de defensa de la inoculació, un text que les autoritats no van permetre que es publiqués i que els descobriments d'Edward Jenner fets públics el 1798 acabarien enterrant-lo per sempre més.