La legitimitat i l'ètica de les curses de braus han estat un debat present a la societat catalana i espanyola durant segles i, encara ara, està ben present a l'opinió pública. Mentre una part de la població considera que és una activitat central de la cultura hispànica i asseguren que el brau no pateix, l'altra considera una atrocitat divertir-se amb el sofriment d'un animal indefens. Curiosament, aquesta darrera postura la compartia el monarca Carles IV, qui, molt influït per l'opinió del seu primer ministre, Manuel Godoy, va promulgar una Reial Cèdula el 10 de febrer de 1805 "por la cual se prohiben absolutamente en todo el Reyno, sin excepción de la Corte, las fiestas de toros y novillos de muerte, con lo que demás expresa".

En la prohibició de Carles IV també hi havia motius econòmics, i és que, tal com s'exposa a la Reial Cèdula, les corregudes "causan un conocido perjuicio a la Agricultura por el estorbo que oponen al fomento de la ganadería vacuna y caballar, y el atraso de la industria por el lastimoso desperdicio de tiempo que ocasionan en días que deben ocupar los artesanos en sus labores".

"La abolición de las corridas de toros y novillos de muerte"
A les seves memòries, Manuel Godoy va escriure la seva versió dels fets: "Al mismo año de 1805 pertenece la abolición de las corridas de toros y novillos de muerte. Mucho murmuraron contra ella, pero todas las personas de buen juicio y de costumbres moderadas la aplaudieron. Si bien tuve mucha parte en la adopción de esta reforma, no por esto fue obra de capricho mío. Este asunto fue llevado al Consejo de Castilla, y tratado en él y madurado largamente. Arribados mis enemigos a la plenitud del poder, restablecieron estos espectáculos sangrientos… No se dio pan a nadie, pero se dieron toros… ¡las desdichadas plebes se creyeron bien pagadas!".

Una prohibició efímera
La mesura no va ser ben rebuda per la societat espanyola, que ja era, llavors, una gran apassionada de la tauromàquia. Aquest va ser el principal motiu pel qual la prohibició de Carles IV va ser efímera. El 1808, només tres anys després, les places de toros van tornar a l'activitat habitual. Josep I va ser qui en va aixecar definitivament la suspensió. És més, el conegut com a Pepe Botella va commemorar la seva proclamació amb una festa taurina.

Des de llavors, les úniques prohibicions de corregudes de bous a l'Estat espanyol han estat les de les illes Canàries, l'any 1991, i Catalunya, el 2010.

Consulteu el document original de la Reial Cèdula