Ferran el Catòlic és un dels protagonistes d''El príncep' (1514), de Maquiavel. Els dos models de polítics que Maquiavel va proposar van ser Cèsar Borja (fill del papa Alexandre VI, el valencià Roderic Borja) i Ferran el Catòlic. Al capítol XXI, titulat "Què convé al príncep perquè sigui exalçat", hi apareix un retrat de Ferran que no té parangó: "Res no fa estimar tant un príncep com les grans empreses [...] que doni d'ell mateix. Al nostre temps tenim Ferran d'Aragó. [...] De rei dèbil ha esdevingut, per la fama i per la glòria, el primer rei dels cristians; i si considereu les seves accions, les trobareu totes grandioses."

La cosa no queda aquí, perquè Maquiavel segueix: "Assaltà Granada, i aquesta empresa fou el fonament del seu estat. [...] Hi tingué entretinguts els ànims dels barons de Castella, els quals, pensant en aquesta guerra, no pensaven a fer reformes, i ell guanyava, així, la reputació i poder damunt d'ells sense que se n'adonessin". El retrat de Maquiavel és parcial i discutible però té, almenys, la virtut de situar Ferran el Catòlic al nivell que li correspon: va ser un dels polítics més astuts i intel·ligents del Renaixement.